En directe

Sense distància

INTERNACIONAL

"Algèria pot assolir el primer canvi fruit d'unes eleccions"

Arcadi Oliveres, economista i activista social, Lluís Sols, col·laborador del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, i Omar Noumri Coca, alcalde de Castelló de Farfanya (la…

18 desembre 2019

@IgnasiMiranda

Comparteix
Arcadi Oliveres, economista i activista social, Lluís Sols, col·laborador del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, i Omar Noumri Coca, alcalde de Castelló de Farfanya (la Noguera) i d'origen algerià, han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la situació d'Algèria, que obre, després de les eleccions de dijous passat, una nova etapa marcada per la inestabilitat i la presència social d’una important massa crítica amb el règim que ha governat el país des de l’any 1962. Sols ha destacat que "la participació en les eleccions ha estat molt baixa, amb un moviment, l'Hirak, que ha estat actiu aquests darrers mesos i demanava l'abstenció, que ha triomfat clarament, amb la participació inferior al 40 per cent". En aquesta línia, ha afegit que "el guanyador, Abdeljamid Tebboun, ha tingut el 58 per cent dels vots, que no està malament, i haurà de pilotar el procés però cap a un canvi, tenint en compte l'alta abstenció i la gran dimensió de la mobilització pacífica, cosa que ha de provocar un canvi del país, amb divisió de poders i altres avenços que Algèria no ha tingut mai". Lluís Sols, a més, ha recordat que "no hi ha hagut mai un canvi polític en aquest país fruit d'unes eleccions democràtiques, i ara hi ha l'oportunitat d'assolir-lo per primera vegada, encara que el nou president vingui del règim anterior".
Arcadi Oliveres, per la seva banda, ha assegurat que "Algèria ha patit molt un terrorisme continuat procedent de l'Estat francès, amb la Policia que posava bombes als independentistes del país perquè els interessava el petroli". També ha comentat que "l'anterior president, Abedlaziz Bouteflika, havia donat alguna esperança de canvis, però va haver-hi una dictadura militar els anys 90 i no s'ha assolit aquesta reforma".  L'economista ha comparat la situació actual amb la de la transició espanyola, on "l'antic cap de la dictadura franquista, Adolfo Suárez, va fer la feina per canviar les coses" cap a la democràcia. Finalment, Oliveres ha fet una crida a "no perdre l'esperança". I l'alcalde de Castelló de Farfanya (la Noguera), Omar Noumri, nascut a Algèria, ha subratllat que "el president Tebboun és un tecnòcrata format a l'escola de l'Administració pública de base a Algèria, on va anar escalant cap a la política i va arribar a ser primer ministre amb Bouteflika, i ara és un dilema per als moviments socials negociar o no un canvi amb el mandatari recentment elegit". Igualment ha explicat que "s'han destapat des del febrer molts casos de corrupció i es demanava legítimament, des de la societat civil, un canvi total sense candidats implicats en el règim anterior, cosa que no s'ha produït". Finalment Noumri ha assegurat que "les reformes que vol impulsar el nou president poden anar cap al canvi desitjable, amb canvis profunds en forma de separació de poders i una mena de contrapès al cap de l'Estat".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 17 de desembre.

Els comicis presidencials, molt qüestionats, s’han celebrat uns mesos després de la dimissió de l’anterior mandatari Abdelaziz Buteflika, amb una certa esperança d’estabilitzar el país però alhora amb tensió i incertesa. El boicot de l’Hirak, moviment de protesta que exigeix des del febrer passat una ruptura amb el sistema polític actual, va omplir els carrers en moltes zones del país, especialment al centre d’Alger, la capital. L’Hirak rebutja la votació d’ara fa cinc dies perquè els cinc candidats havien ocupat càrrecs polítics durant l’antic règim, fet que continua situant el cap de l’Estat Major, Gaid Salah, com a home fort del país.
Abdelmadjid Tebboune s'ha convertit en el nou president algerià, després d’haver superat Ali Benflis , Ezzedin Mihoubi, Abdelkader Bengrina i Abdelaziz Belaid, de l’FLN, antic partit únic.El gran interrogant és ara l’estabilització d’una societat que arrossega velles inèrcies, en forma de tensions, i no ha superat la fractura provocada per la violència terrorista que va sacsejar tot el territori durant els anys 90.

Més actualitat

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022

Esquerra reconeix obertament que negocia amb el PSC per l'aprovació dels pressupostos

Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d'ERC, en roda de premsa al Parlament el 15 de novembre de 2022

La portaveu adjunta dels republicans, Marta Vilalta és "optimista" amb les negociacions i veu possible començar el debat parlamentari abans d'acabar l'any"

30 novembre 2022

Redacció

Metges de Catalunya: "El sistema de salut públic té data de caducitat si no es posen solucions"

Els metges de peu en una concentració organitzada per Metges de Catalunya a la plaça de Sant Jaume per reivindicar la dignificació de la medicina familiar i comunitària el 19 de maig de 2021.

Des de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat asseguren que és poc oportú convocar la vaga en aquests moments

29 novembre 2022

Redacció