Barcelona es troba a les portes de la celebració de La Mercè, patrona de la ciutat i de la diòcesi de la capital. Una circumstància de la qual en tenen un paper destacat els mercedaris del segle XIX. "Els primers serveis que van muntar els mercedaris és la casa de Santa Eulàlia que donen servei als barcelonins que més ho necessitaven", explica el folklorista Amadeu Carbó, autor del llibre 'El patronatge de la Mare de Déu de la Mercè'. D'aquesta manera, diu com aquests es guanyen de seguida el prestigi a la ciutat i la seva patrona acaba sent molt estimada.
De totes maneres, tal com desgrana a El Matí a Ràdio Estel, la seva oficialitat com a festa local va requerir un procés a tres bandes. Carbó descriu que hi havia un conflicte entre el bisbe Pantaleó Montserrat, l'Ajuntament i el concili vaticà, amb el calendari laboral com a rerefons.
D'altra banda, l'autor exposa que el vessant econòmic de la festivitat també va tenir un paper essencial. "L'any 1871 l'Ajuntament de Barcelona ja hi veia una competència econòmica en què vinguessin els pobles del voltant a gastar i el millor era a través de les festes", conclou.
