Manuel Milián Mestre, exdiputat al Parlament, escriptor i analista polític, Josep Maria Balcells, periodista i militant dels Comuns, i Jordi López Camps, col·laborador del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, el panorama polític espanyol, que acaba de viure un moment important, amb la constitució de les Corts, el Congrés i el Senat, i amb Meritxell Batet reelegida presidenta de la cambra baixa i Pilar Llop, de la cambra alta. Milián Mestre ha lamentat que "la composició de la Mesa del Congrés no es correspon amb la realitat, amb dos terços per a l'esquerra i un per a la dreta, que queda molt descol·locada en una cosa que sembla més un tripijoc democràtic que no pas un reflex del que han votat els ciutadans". Amb aquest escenari a l'òrgan de govern de la cambra, ha pronosticat que "hi haurà molts conflictes". L'exdiputat del PP, a més, ha assegurat que "és bo que ara es busqui una solució, però és molt dolent que la situació actual s'allargui, perquè aquest país no està per a bromes, amb problemes molt gruixuts, i no només el de Catalunya, sinó també econòmics, amb menys creació de llocs de treball i reducció del creixement, factors que moralment ara estan agreujats pel factor català, que marca, sens dubte, les inseguretats en què es mou l'empresariat quan, a més, no hi ha govern estable ni a Espanya ni a Catalunya".

Josep Maria Balcells, per la seva banda, ha destacat que, "després d'una etapa de molta precarietat i molta transitorietat parlamentària i política, amb govern en funcions i una legislatura escapçada, es necessita més que mai un govern estable i fort, que és l'aposta que s'ha fet aquest dimarts a partir de la constitució del Congrés i el Senat". En aquesta línia, ha constatat que "portàvem molts anys de bilateralisme i hem entrat en una pluralitat més gran, amb 22 partits diferents al Congrés". El també periodista ha comentat igualment que "el més important ara és la formació de govern, que és encara un interrogant pendent de les negociacions entre el PSOE i Esquerra Republicana". López Camps ha dit que "podria haver-hi un mecanisme taxat per elegir la Mesa del Congrés des d'ua proporcionalitat amb la composició del Parlament". Ha mostrat, això sí, la seva esperança que "es prenguin decisions tan consensuades i sòlides com sigui possible, perquè necessitem avançar i que es formi un govern per afrontar el procés i també un horitzó econòmic amb importants sorolls de recessió".

Es visualitzen, amb aquest primer acte plenari de la nova legislatura, les grans dificultats que hi haurà per formar un govern estable i per articular majories. Amb 22 formacions polítiques diferents, la fragmentació i la pluralitat (per contemplar les dues visions) bat un rècord en la història de la democràcia a l’Estat. Mentre continuen les negociacions per a la investidura, ara arriba l’hora de la veritat. El rei Felip VI obrirà dilluns vinent una nova ronda de contactes amb tots els grups, tot i que es preveu que no hi vagin ni Esquerra ni EH Bildu. En qualsevol cas, les dificultats encara hi són en un moment polític marcat pel conflicte de Catalunya, amb el necessari diàleg present i futur, les incerteses econòmiques i una sensació de cansament en la ciutadania, més enllà de la seva sensibilitat o les seves idees.

Un cop superats els acords per a la Mesa del Congrés i del Senat, on el PSOE ja no té majoria absoluta i necessita el PNB i Esquerra, com passa a la cambra baixa, caldrà molta obertura i molts ponts per aconseguir que, tant si és abans de Nadal com si el desbloqueig s’ajorna, no tinguem les tan temudes noves eleccions el proper 29 de març. Millor no parlar de dates i deixar que els responsables d’estabilitzar la situació facin la seva feina, fins i tot encara que sigui amb discreció i prudència.