Francesc ha donat un gran impuls a la comunicació de l’Església amb la publicació, aquest dijous passat, de l’Estatut de la Secretaria per a la Comunicació. El Sant Pare s’ha obert totalment a l’actual context d’una comunicació multimèdia i amb gran renovació tecnològica. L’Església no perd el tren de la modernitat en aquest món tan intercomunicat. L'estatut s'inclou en la Secretaria per a la Comunicació, instituïda pel Papa amb el Motu Proprio L'actual context comunicatiu, del juny de 2015, en el marc de la reforma de la Cúria Romana.

El nou dicasteri vaticà respon a "l’actual context comunicatiu caracteritzat per la presència i el desenvolupament dels mitjans digitals, pels factors de la convergència i de la interactivitat". Aquesta nova situació comporta una reestructuració dels organismes vaticans i dels ens vinculats a la Santa Seu, per la seva "integració i gestió unitària". L'Estatut, de caràcter experimental, té una durada de tres anys. Aquest dijous a la tarda, coincidint amb la publicació, el Papa va mantenir una trobada amb el prefecte de la Secretaria per a la Comunicació, Dario Edoardo Viganò, i amb Lucio Adrián Ruiz, secretari del nou dicasteri, al costat del Consell per a la Comunicació. Durant la conversa, caracteritzada per una gran cordialitat, el pontífex va lliurar l'Estatut de la Secretaria per a la Comunicació, que entra en vigor el dissabte 1 d’octubre. El prefecte de la Secretaria per a la Comunicació, Dario Edoardo Viganò, ha explicat que la reunió és el resultat d’un gran treball que donarà fruit, després que "el grup ha rebut l'encàrrec d'actuar amb determinació i d'acord amb les decisions preses, ja irreversibles per aquest nou escenari de convergència digital".

El capítol primer, sobre la "naturalesa i competència" de la nova Secretaria per a la Comunicació, remarca l'objectiu principal d'unificar "totes les realitats de la Santa Seu que s'ocupen de la comunicació, perquè tot el sistema respongui de manera coherent a les necessitats de la missió evangelitzadora de l'Església". Igualment la Secretaria acollirà en el futur "altres models i innovacions tècniques i formes de comunicació".

L'estructura de la SPC, que actua "en col•laboració amb els altres dicasteris competents, en particular amb la Secretaria d'Estat", preveu el nomenament, per part del Papa, del prefecte, el secretari, els membres i els consellers per un període de 5 anys. De la mateixa durada és el càrrec dels directors, també nomenats pel pontífex, de les cinc direccions, "paritàries en l'exercici de la seva activitat" i dependents "directament" del prefecte, que pot instituir-ne "d'acord amb les exigències" també altres, i del secretari. Correspon al Consell de la Secretaria, en la qual participen el prefecte, el secretari i els directors i vicedirectors, "elaborar les línies de treball generals" del Dicasteri. El prefecte pot també proposar la institució "d'altres entitats" i "ens vinculats a la Santa Seu" per "particulars exigències de naturalesa jurídica, editorial o econòmica". Podrà, a més, dotar de "serveis autònoms" les direccions.

D'altra banda, en el marc d'aquest Any de la Misericòrdia, de la recent Jornada Internacional de la Pau de les Nacions i de la cimera a Nova York de l'ONU sobre els refugiats i migrants en què ha intervingut com a representant vaticà el secretari d'Estat, Pietro Parolin, el Servei Jesuïta a Refugiats ha fet pública una declaració interreligiosa a favor dels migrants forçosos. Amaya Valcárcel, coordinadora d'Incidència Pública de l'SJR, ha explicat els detalls d'aquesta declaració, que té com a lema 'Misericòrdia, fraternitat i pau'. Amaya Valcárcel ha dit que la seva entitat, juntament amb la Comunitat Religiosa Islàmica d'Itàlia i l'Organització Islàmica per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, "fan una crida a la comunitat internacional perquè comparteixi la responsabilitat d'oferir protecció a les persones que fugen de les seves llars, per assegurar-los una rebuda en bones condicions i l'accés, quan hi arribin, a uns serveis adequats i assequibles". En aquesta línia, ha afegit que "calen polítiques sòlides per contrarestar les tendències racistes i xenòfobesm ja quela diversitat ha de ser reconeguda com una oportunitat i un do, no pas com una amenaça".

La coordinadora d’Incidència Pública del Servei Jesuïta a Refugiats ha assegurat, a més, que tots els desplaçats pateixen dificultats i situacions límit. "La guerra i la persecució han expulsat més persones de les seves llars que en qualsevol altre moment des de la Segona Guerra Mundial, amb més de 65 milions de persones desplaçades per la força a tot el món, incloent-hi els més de 21 milions de refugiats, 3 milions de sol•licitants d'asil i més de 40 milions de desplaçats interns", ha explicat. A més, Valcárcel ha destacat que "els nens suposen una xifra desproporcionada de desplaçats: gairebé la meitat de tots els refugiats, proporció amb la qual s'arriba a 28 milions de nens refugiats en total". Finalment ha recordat que, "a aquests infants, se sumen 20 milions de nens migrants que han abandonat les seves llars per diversos motius, entre ells la pobresa extrema o la violència de les bandes". Amaya Valcárcel ha subratllat el fet que el Papa hagi fet seu el compromís interreligiós en aquesta situació. I en el marc del recent Trobada Interreligiosa a Assís, en què va participar Francesc al costat de centenars de representants de diferents religions, Amaya Valcarcel ha qualificat de molt esperançador l'ambient que es va viure dimarts durant la cerimònia final. També ha recordat que tant musulmans com cristians s'inspiren en la Misericòrdia, que és un dels Noms de Déu.

El secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, va assegurar ahir, en la seva intervenció davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, que el soroll de les armes a Síria “s’ha d’aturar perquè la pau sigui una possibilitat i sobretot perquè l’ajuda humanitària pugui ser portada als qui en tenen més necessitat”. Aquesta ha estat una de les crides més importants plantejades pel cardenal Parolin, dins el repàs que ha fet sobre una àmplia i trista panoràmica de conflictes i situacions desesperades de moltes persones. 

El secretari d’Estat del Vaticà ha apel•lat a l’esperança per animar la comunitat internacional a treballar per la pau sobretot al Pròxim Orient, a l’Àfrica i a Ucraïna. Sobre el tema central d’aquesta assemblea general de l’ONU, els objectius de desenvolupament dins l’Agenda 2013, Pietro Parolin ha defensat que aquest desenvolupament humà sigui integral, i ha conclòs que “és impossible sense pau”. 

Finalment destaquem que l'Església catòlica i l'Església ortodoxa russa, després d'una divisió mil•lenària, comencen a fer passos importants en un tema dur. Sembla que ja queda enrere la posició estàtica de "deixar els teòlegs en una illa" per resoldre temes dogmàtics, mentre el Papa s'abraça amb Bartomeu I i signa una declaració conjunta amb el patriarca Ciril de Moscou. A través d'un comunicat de la part russa, la Comissió Mixta Internacional per al Diàleg Teològic entre l'Església catòlica i l'Església ortodoxa, reunida a Chieti (Itàlia) fins a aquest dijous 22 de setembre, ha assegurat que ja hi ha un acord per a l'acceptació del document titulat Cap a una comprensió comuna de la sinodalitat i del primat al servei de la unitat de l'Església. Precisament, la novetat es troba en el fet que el pacte s’ha assolit gairebé per unanimitat.

D'aquesta manera, s'arriba a un acord sobre la definició compartida del principi del primat. Andrea Palmieri, sotssecretari del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, ha assegurat que la qüestió del primat es comparteix plenament si es mira enrere, cap el primer mil•lenni. "El document és el resultat d'un llarg camí, iniciat amb el document anomenat de Ravenna, aprovat el 2007, i desenvolupat a partir d'aquella necessitat que catòlics i ortodoxos, junts, tinguin un primat a nivell local, regional i universal", ha explicat. Palmieri, a més, ha destacat que, "amb aquest dociment, tenim una explicació sobre com, en el primer mil·lenni, primat i sinodalitat es combinaven, un model que es converteix ara en una orientació per resoldre els problemes encara existents".

L'Església russa ha puntualitzat que "serà difícil seguir endavant amb el diàleg si no es resol la qüestió de les conseqüències eclesiològiques i canòniques de l'uniatisme". El document és producte d'un esborrany que va tenir dos processos de realització anteriors: la Sessió realitzada a Amman l'any 2014 i la reunió del Comitè a Roma el 2015. Aquesta Comissió Mixta ha estat presidida pel cardenal Kurt Koch, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, i per l'arquebisbe de Telmessos, del patriarcat ecumènic. Ara, cal esperar la publicació del document complet per part de les dues esglésies.