Lluís Alegre, exconseller de Turisme i vicepresident del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, Ivan González, economista i màster en Economia Social, i Josep Vila Abelló, fundador del Grup Sènior del Col•legi d’Economistes, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació econòmica actual, marcada pel fre en el creixement a Europa i noves incerteses, després que el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, hagi anunciat el final del programa de compra massiva de deute públic que havia dut a terme els últims tres anys i mig. Alegre ha destacat que aquesta mesura "és una crida a acostumar-nos força a allò que és l'economia real, cosa que no vol dir que no hi hagi d'haver inquietud, sinó que és fugir de l'especulativa, de la bombolla financera, de l'avui millor que demà, perquè això és una certa irresponsabilitat pensant en els qui vindran després". En aquesta línia, ha reivindicat la necessitat de "sumar esforços i crear riquesa entre tots per poder repartir-la". En un altre moment, Alegre ha apel·lat "als principis de la responsabilitat en contra de la neglicència, la solidaritat contra la cobdícia i sobretot la implicació amb la veritat, perquè així podem evitar una nova crisi forta i mantenir l'esperança i la visió positiva de l'economia".

Per la seva banda, Ivan González ha recordat que "això que fa el Banc Central Europeu no és nou, amb una reducció de 30.000 milions a 15.000 i ara a 0, però no pas real, perquè el que farà és deixar de comprar deute net, ja que el que existeix seguirà reinvertint, no només posant diners, sinó també allargant el termini i donant més flexibilitat per donar una major confiança a les economies actuals". Vila Abelló ha assegurat que "el tema és complex, però està clar que no es podia seguir mantenint aquesta ajuda a l'endeutament dels estats". El també economista ha explicat que "ara el gran canvi és que gairebé tots els països del món estan endeutats, fins i tot la Xina, i això pot acabar malament sobretot si, a més, se'ls ajuda amb aquestes compres de deute dels mateixos estats".

La mesura anunciada per Draghi, tot i que era esperada, suposa un canvi important en la política monetària de la zona euro després que el BCE hagi injectat 2,64 bilions d’euros a l’economia mitjançant l’adquisició de deute públic. El president del Banc Central veu “grans incerteses” en l’economia europea, entre elles les tensions geopolítiques, l’augment del proteccionisme, les vulnerabilitats dels països emergents i la volatilitat dels mercats financers. A Catalunya, per exemple, el Producte Interior Brut augmenta un 2,7 per cent interanual, 4 dècimes menys que en el segon trimestre d’aquest any, segons dades de l’Idescat i del Departament d’Economia. El creixement està, però, per sobre del conjunt de l’Estat, on el creixement és d’un 2,5 per cent, i de la Unió Europea, d’un 1,8. De tota manera, l’activitat econòmica s’alenteix a Catalunya, sobretot en la indústria, mentre la construcció creix un 5,2 per cent.