Aquesta setmana a El Pitjor del pitjor (cada dia a les 8:30 i a les 15:30 en remisió) parlarem de la condemna a 3 anys de presó a la que s’enfronten 8 persones per l’acció coneguda com Aturem el Parlament.
La pregunta de l'enquesta diu així: És abusiva la sentència que condemna a 3 anys de presó els indignats del Parlament?
Recordem que aquests fets van tenir lloc el 15 de juny del 2011, fa just 4 anys. El moviment 15M va convocar un bloqueig simbòlic al Parlament amb l’objectiu d’aturar l’aprovació d’un paquet de retallades.
Ahir dijous l'Audiència Nacional va anul·lar l'entrada a presó. Amb novetats en el cas, hem parlat amb Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional. "Hi ha un Tribunal Suprem que entén que amb aquestes proves aquestes persones haurien de ser condemnades per atacar institucions de l'Estat, i altra, de l'Audiència Nacional, que no són prou. Utilitzem aquestes proves per condemnar-los o no? Aquesta es la discusió"
Segons Vilaró, aquest cas a obert un debat: "Tenen tots els drets i representació ciutadana els elegits, o tots aquelles que en un context de retallades van anar on havien de fer-ho, a les portes del Parlament?". Relacionat amb aquests cas estan drets dels ciutadans:
"Hi ha un dret molt bàsic, que és el dret de reunió i manifestació pacífica. S'ha de protegir i les institucions l'han de protegir".
El portaveu d'Amnistia ha apuntat: "Pel que veiem als fets del Parlament, les autoritats no van preveure un dispositiu que permetéssin aquests drets. Hi ha haver només un accés: podriem parlar d'una negligència per part de l'Estat. A partir d'aquí condemnar persones que estaven manifestant-se podria ser un abús".
Escolta Dani Vilaró - minut 32
Dijous vam seguir amb Eduard Cáliz, un dels advocats dels 8 imputats i membre de la CUP Barcelona:
"La CUP ha donat sempre suport als encausats del Parlament. Nosaltres aleshores no estàvem dins del Parlament. És una acció perfectament legítima dins l'exercici lliure de manifestar-se dins una situació de retallades, i entenem que la condemna estava absolutament fora de lloc". Cáliz creu que la sentència absolutòria dictada en primera instancia per l'Audiència Nacional reflexa el que va passar.
L'advocat ha afegit que "les persones no estaven imputades per haver agredit diputats, sinó per haver aixecat les mans, fent un mur humà, i haver cridat consignes". En la mateixa línia, Cáliz ha assegurat que "el fet més greu és tacar la gabardina de Montserrat Tura, però són accions no punibles".
El tractament mediàtic, des del seu punt de vista, no ha estat encertat: "S'ha tractat com setge o assalt però va ser una manifestació. Va haver-hi conats de violencia com hi ha en altres moltes manifestacions. Però no es van produir accions que suposessin aturar realment el Parlament. Si estem pensant en una Catalunya independent, no podem pensar que el Parlament pot aturar-se per una concentració de 5000-6000 persones a la porta".
Escolta Eduardo Cáliz - minut 31
Dimecres ens ha atès Joan Morell, diputat de CiU al Parlament. La decisió de recórrer la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional va ser un acord entre la Fiscalia, Manos Limpias, la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya, amb el vot favorable de CiU, PP, PSC i Ciutadans, i l'abstenció d'ERC. Ara la nova sentència és condemnatòria: "La meva opinió personal és que la sentència és desproporcionada. També és cert que es van produir uns fets greus, perquè tothom té dret a manifestar-se, a cridar, a xiular, ens van insultar... però això forma part, més en aquests moments de crispació política, de la nostra feina. Però aquest dia va passar una cosa més greu: es va sobrepassar el mínim d'ordre de convivència, no podia ser que privessin als diputats del Parlament anar a treballar. Es van aplicar unes mesures de força que jo crec que tampoc eren correctes", ha exposat Morell a RàdioEstel.
Ell va ser un dels diputats que aquell dia va acudir al Parlament: "Jo vaig poder entrar caminant, i a mi no em van ni pintar la gabardina ni tocar ningú. Companys que van venir darrera meu ja va ser impossible que puguessin entrar, i van entrar amb furgones de la policia, en helicopter...". També ha relatat: "A un company meu cec el van intentar agafar el gos, a uns altres els van empènyer, els van insultar, els van tirar escopinades...".
El diputat de CiU ha especificat: "No tota la gent es va comportar de forma no correcta. Que hi havia gent de bona fe que volia una incidència mediàtica? També és veritat. Però va haver-hi gent que no va estar a l'alçada i va fer coses que no es podien fer".
Escolta Joan Morell - minut 32
Continuant amb les explicacions de Laia Serra, dimarts ens ha acompanyat l'advocat penalista Luís Batlló, que apuntava tres claus per entendre la sentència: "Com que l'atemptat va ser als representats polítics, el Tribunal Suprem considera que és més important que la llibertat d'expressio", en primer lloc. En segon lloc: "Van cometre un delicte d'atemptat contra els diputats, que són els nostres representants polítics. Partint que es van provar els fets, mereixereien una sanció. Pero amb dos anys [i no els 3 actuals] no haurien d'ingressar a la presó". I la tercera idea: "Sobta que, més que criteris jurídics, han intervingut criteris ideològics".
Batlló també ha assenyalat que l'indult es demana al govern no per culpabilitat, sinó perquè l'ingrés a presó acabi sent pitjor que no fer-ho: "Potser aquest indult podria progressar, però com s'han donat amb molts casos de corrupció, estan parats".
Escolta Luís Batlló - minut 30
L'any passat l'Audiència Nacional va absoldre als imputats, però avui s'enfronten a 3 anys de presó: "És difícil comprendre el que ha passat, perquè el cas del Parlament és un cas particular des del primer moment", ha explicat Laia Serra, advocada d’una de les 8 persones encausades.
Serra ha resumit el procés judicial: "L'Audiència Nacional va entendre que tots aquells fets no eren violents, que estaven exercint el seu dret a la protesta, a la llibertat d'expressió, i a la participació pública. El Tribunal Suprem fa un gir absolutament estrambòtic i vulnera el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que veta que puguin canviar-se les valoracions de prova en fase de recurs, i el Tribunal Suprem va dir que no, que qualsevol persona que estigués allí (des del moment en què el lema Aturem el Parlament pretenia això, aturar el Parlament, sense entendre que era quelcom simbòlic) era responsable de tot el que va passar allí, i va acabar condemnant a aquestes 8 persones, que van fer exactament el què van fer centenars de persones, i no hi ha l'explicació de perquè uns sí i uns no. Hem anunciat que anirem al Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans".
És la primera vegada que s'aplica l'article 498 del Codi Penal, delicte contra les institucions de l'Estat: "El sentit unànime de la ciutadania és que ha estat una sentència totalment desproporcionada", ha declarat Laia Serra, i per això recentment s'ha demanat un indult total, que té com a objectiu eliminar aquests tipus de sentències.
"La gent ha d'entendre que la sentència del Parlament no és només un problema per a la gent condemnada, és una presa de postura ideològica del Tribunal Suprem que supedita quantitat de drets fonamentals, i aquest precedent jurídic ens amenaça a totes", ha reconegut l'advocada.
Escolta Laia Serra - minut 41
