L'Anna Royo, el Víctor Quera i la Paz Cendoya són des del dia 26 de març al camp de refugiats d'Eko, a vint quilòmetres del camp de refugiats d’Idomeni, a tocar de la frontera amb Macedònia. Aquest divendres 8 d'abril a la Fórmula Estel hem parlat amb l'Anna Royo, Teresiana de la Comunitat del Raval i membre de la Fundació Benallar, un dels projectes socials de l’Associació Cintra, que està formada per 39 congregacions religioses per promoure la justícia social entre els sector més marginats de la societat.
"Estem contents, cansats, perquè no parem en tot el dia, però contents perquè estem fent una bona tasca, és imprescindible perquè hi ha gent col·laborant però falta molta gent, molts mitjans", ha comentat Anna Royo. "El camp d'Idomeni és indescriptible, tots els voluntaris diem el mateix: indescriptible".
La teresiana ens ha explicat la seva tasca al camp de refugiats: "El dia a dia és repartir menjar. No tenen res mes a fer que posar-se en fila perquè les grans organitzacions els hi donin menjar. Nosaltres hem comprat fruita per donar-la a aquestes grans organitzacions. Per als nens sí que hi ha moltes activitats, perquè és el més fàcil de fer. Però els nens estan molt desatesos, fem classes en anglès, activitats lúdiques"
El matrimoni i la religiosa de la Comunitat Teresiana del Raval han fet un cens del camp d'Eko: "Ens van dir que hi havia 3000 persones, amb 1200 nens. Però primer ens volíem enterar ben bé de la població". Han comptat 2000 persones.
Els refugiats
Ana Rayo ha destacat: "La gent, com no té res a fer, està encantada d'ajudar-nos". I afegeix: "Estan esperant a que s'obri la frontera: no tenir res a fer contribueix a augmentar la impaciència". La teresiana ha observat com es transmet la informació a l'assentament: "Els refugiats comparteixen informacions que no són del tot certes, informacions d'esperança, com ens han dit que el Papa anirà a la frontera amb Macedònia i ens ajudarà. No sabem si dir-los altres coses perquè desespera a la gent".
Per acabar l'entrevista, la voluntària ha volgut fer una crida: "No és tant difícil venir a Idomeni a ajudar: el 80% són espanyols, i el 80% catalans. Animo a tot el món a que vingui i ajudi".
