Joan Capdevila, diputat d’ERC al Congrés i membre de la Junta de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserra, Mònica Lafuente, membre de l’executiva del PSC, Irene Pardo, presidenta de Noves Generacions del PP català, i Jordi López Camps, exdirector d'Afers Religiosos de la Generalitat, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, les claus del gir polític que suposa la convocatòria d’eleccions generals per al 28 d’abril, amb la campanya en ple judici per l’1 d’octubre i a només 4 setmanes de les municipals i europees. Irene Pardo ha destacat que "anar a unes eleccions anticipades era una mort anunciada, i ha estat gràcies al fet que el Partit Popular ha anat denunciant el que el govern de Pedro Sánchez ha anat fent amb els independentistes, amb reunions secretes amb els qui volen trencar Espanya i acabar amb la convivència entre els catalans i també els espanyols". En aquesta línia, ha afegit que l'executiu socialista "ha estat el més extremista i radical dels últims 40 anys".
Mònica Lafuente ha admès que, "si no s'aproven uns pressupostos, no hi ha més remei que anar a eleccions". Alhora s'ha mostrat "orgullosa d'aquests 9 mesos, en què s'han fet polítiques socials i s'han presentat uns pressupostos també molt socials". Igualment la dirigent social ha aclarit que "precisament la convocatòria electoral, amb el fet que els independentistes no hagin aprovat els comptes, és la mostra més clara que no hi havia cap pacte ocult". Lafuente, en un altre moment, ha admès que "no era possible seguir molts mesos més governant". Per la seva banda, Joan Capdevila ha dit que, amb la convocatòria electoral després de no prosperar els pressupostos, "no n'hi ha per tant, ni amb l'argumentari del PP ni amb el del PSOE". A més, ha destacat que "la manifestació de la Plaza de Colón de Madrid és poc nombrosa, com una mala entrada al camp del Barça".
Jordi López Camps ha valorat positivament la convocatòria electoral, "perquè sempre és bo resoldre els conflictes i les diferències votant". També ha reconegut que hauria preferit "que hagués continuat la legislatura, amb l'aprovació dels pressupostos o amb alternatives, entre elles la moció de confiança". Finalment ha conclòs que "la realitat és aquesta, la d'unes noves eleccions, i ens hi hem d'adaptar".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 18 de febrer.
El que poden ser les properes setmanes d’intensa precampanya i campanya electoral conviu amb la convulsió política pel judici del procés independentista, la preparació de les municipals i europees i el canvi de dinàmica general. Ens preguntem què passaria davant dels dos escenaris més probables després del 28 d’abril: la possibilitat que Pedro Sánchez torni a liderar un govern, per a la qual segurament tornarà a necessitar el suport dels independentistes catalans, i que Pablo Casado i Albert Rivera puguin sumar una majoria alternativa, amb Vox o amb altres suports minoritaris. Com afectarà una opció o l’altra?
En el col·loqui, s'ha fet un petit balanç d’aquests gairebé 9 mesos de govern socialista de Pedro Sánchez, emanat de la moció de censura de l’1 de juny passat i amb una oscil·lant sensació de provisionalitat que semblava disposat a combatre el mateix líder del PSOE. En qualsevol cas, l’ampliació de la llei contra la violència de gènere, la reforma del Codi Penal per agreujar les penes per violació, les restriccions sobre la publicitat de les apostes, la llei d’eutanàsia, la derogació de la LOMCE i la mà dura contra l’ús del mòbil al volant són algunes de les lleis i altres mesures governamentals ara paralitzades.
