Labasílica de Santa Maria del Pi era una de les poques esglésies situades a propde la Rambla que estaven obertes quan es va produir l’atemptat gihadista deBarcelona, que va causar catorze víctimes. Va ser per aquest motiu que moltsdels vianants que hi havia a prop de la Rambla en el moment de l’atac vandecidir entrar al temple per a refugiar-s’hi.

Unany més tard, a punt de complir-se l’aniversari dels fatídics atemptats, elrector de la basílica, mossèn Gaietà de Casacuberta, ha publicat al fullsetmanal de la parròquia un relat per explicar com es va viure al Pi l’atemptatde la Rambla.

Altext, Gaietà de Casacuberta mostra la seva tristesa amb els fets, que descriucom «un dels dies més tristos a casa nostra». Tal com explica, des del momenten què es va produir l’atac, la parròquia va decidir «obrir les portes delcancell perquè la gent pogués entrar a la basílica més ràpidament». Un cop adins, treballadors i voluntaris es van organitzar per atendre totes lesvíctimes, moltes de les quals van patir episodis d’ansietat: «Molta gentplorava i alguns van tenir episodis d’ansietat; vam passar moments molt durs».A part del suport moral, la parròquia va oferir també menjar i beguda a lesprop de 400 persones que hi havia a la basílica, i els sagristans hi van afegirgarrafes d’aigua. Com explica mossèn Gaietà, el Pi es va convertir en «una casaper a tothom, com ho ha estat durant tants segles d’història».

Ala publicació, a part d’una detallada explicació del que va passar a labasílica durant aquell dia, també hi ha un epíleg en què el rector aprofita peragrair les Eucaristies que es van fer a moltes capelles i parròquies del nostrepaís, i mostra la força de la gent que un dia després va sortir al carrer: «L’endemà,el 18 d’agost, molts vam sortir des de plaça Catalunya i vam baixar per laRambla dient: “No tinc por!”».