Joan-Lluís Pérez Francesch, professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma, i Josep Maria Balcells, periodista i exdiputat, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, el judici als 9 dirigents independentistes per rebel·lió, entre altres delictes, situació que mostra públicament la visió dels acusats enmig d’un complex panorama social i polític a Catalunya. Joan-Lluís Pérez Francesch ha dit que li agradaria que "la inquietud perquè Catalunya pugui decidir el seu futur es pugués canalitzar per la via dels acords polítics". El professor ha lamentat que "la defensa existencial de l'Estat ha portat a una judicialització del problema polític, que és un fet de la vida al qual cal donar una solució racional i no només emocional. Com a conclusió, Pérez Francesch ha assegurat que "aquest és el judici de la postveritat, perquè cadascuna de les parts ofereix el seu relat i mostra la pròpia veritat, impenetrable davant del que explica l'altre".
Per la seva banda, Josep Maria Balcells ha destacat que "estem davant d'un judici que porta damunt la taula uns fets polítics, però d'entrada cal remarcar que, quan uns fets poden ser delicte i algú ho denuncia, això ha d'acabar en un tribunal en qualsevol estat democràtic, perquè dicti i jutgi si va haver-hi delicte o no". En aquesta línia, ha afegit que "no es pot acusar el Tribunal per anticipat, tenint en compte també que hi ha presumpció d'innocència fins al mateix judici". A més, Balcells ha recordat que "el temps que passa des de la consumació dels fets presumptament delictius fins al judici hi ha un temps de preparació i instrucció que, en aquest cas, ha vingut contaminat per la presó preventiva, que difícilment pot justificar-se".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 19 de febrer.
Això passa mentre tot apunta a una defensa diferent en cada cas però amb el denominador comú d’exposar la legitimitat i el caràcter pacífic d’uns fets que expressen idees i no pas acció delictiva. Sigui com sigui, existeixen forts i dèbils en un procés judicial que continua generant visions diverses i, en molts casos, oposades. És possible que el Tribunal Suprem imparteixi una justícia acceptada per tothom? Estem davant d’un judici polític o, fins i tot, d’una farsa? Una de les claus es troba en el que poden ser les declaracions de Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, després de les d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que van obrir aquesta etapa. L’impacte social del judici, que és públic, pot marcar una evolució de la situació encara molt incerta.
