Salvador Aragonés, periodista i professor emèrit de la Universitat Internacional de Catalunya, Bruno Bérchez, delegat d'Anunci i Evangelització de l'Arquebisbat de Barcelona, i Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, el que ha estat el recent Sínode de Bisbes dedicat als joves, la fe i el discerniment vocacional. Bérchez ha explicat que aquesta assemblea general, celebrada del 3 al 28 d'octubre, "ha servit per veure que, amb els joves, no hi ha fórmules màgiques". Referint-se a una trobada celebrada dissabte al Seminari de Barcelona, com a balanç de l'esdeveniment amb la presència del cardenal Joan-Josep Omella i el secretari del Sínode, Giacomo Costa, el responsable de la Pastoral Juvenil a l'arxidiòcesi barceloniona ha destacat que "s'han donat unes directrius que pot fer un servei a tota l'Església". D'altra banda, ha recordat que "aquest Sínode s'ha fet pensant més en els bisbes que no pas en els joves, dins un estil nou d'Església basada en la idea de caminar junts, que uns escoltin els altres".
Per la seva banda, Aragonés ha comentat que "l'eix central és saber escoltar, perquè els joves tenen coses per dir i volen dir la seva, encara que no sempre es faci el que proposen". Del document final, ha assegurat que "apareixen l'Eucaristia i la Confessió com a dos sagraments centrals i, per altra banda, la família com a institució i Església domèstica que ha d'aparèixer com la primera escolta dels joves". Arasa ha destacat que "el més important ha estat la mateixa existència del Sínode, el fet que bisbes i joves hagin parlat i s'hagin trobat, i no tant el contingut del document final, que no aporta grans novetats, sinó que defineix aspectes per treballar en el futur".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 6 de novembre.
L’autocrítica expressada pel Papa l’últim dia i el document final donen pas a l’hora de la veritat, amb una carta també als joves. El gran repte és intentar que l’Església, des del seu diàleg amb el món, es faci més atractiva als nois i nois d’avui. El document final incideix principalment en qüestions socials, com també en la música, la necessitat d’escoltar les inquietuds dels joves i les mateixes perversions de l’Església.
