Teresa Carreras, membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, i Josep Vila Abelló, fundador del Grup Sènior del Col·legi d'Economistes., han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l’actualitat, la situació a Turquia després de la repetició de les eleccions municipals diumenge passat a Istanbul. Carreras ha destacat que “Turquia no és una democràcia”, i ha comentat que “el col·lectiu kurd de Turquia està treballant, mitjançant un moviment de dones i homes, per garantir més llibertat al país”. D’altra banda, Vila Abelló ha recordat que “Atatürk, el primer president de la República de Turquia, va tenir un problema de caire ètnic contra la minoria kurda, i ara Erdogan hi ha sumat el problema religiós”.
En un altre moment, l'economista ha assegurat que “aquests dos problemes produeixen un retrocés de la democràcia”, alhora que ha destacat que “Europa ha donat esperances infundades a Turquia amb la possibilitat d’ingrés a la Unió Europea, però com que no s’ha produït, ha crescut entre els turcs un rebuig de l’europeisme”. En aquesta línia, Teresa Carreras ha afirmat que “el possible ingrés de Turquia a la Unió Europea és un capítol oblidat i ja no se’n parla, perquè no hi ha respecte pels Drets Humans”. Vila Abelló ha dit igualment que “el despoblament de l’àrea rural ha perjudicat Erdogan, que tradicionalment havia tingut molt pes en el vot rural”.
D’altra banda, Carreras ha apuntat que “el rebuig ciutadà a la corrupció política pot fer caure Erdogan” i que “aquestes darreres eleccions són un fracàs personal d’Erdogan”. Vila Abelló també ha afirmat que “el cop d’estat de 2016 va servir Erdogan a reforçar-lo”. Carreras, a més, ha assegurat que “no es pot comparar la democràcia espanyola amb la turca, perquè allà hi ha polítics i periodistes presos a centenars, i tothom està molt controlat”. L'economista ha conclòs que, “tot i que no és una democràcia perfecta, s’ha de dir que és el país menys autoritari de la zona”.
Hem analitzat la situació a Turquia després de la repetició de les eleccions municipals diumenge passat a Istambul, un procés que la Comissió Electoral va anul·lar a principis de maig i que ara, amb la nova jornada, canvia el rumb polític del país. Les eleccions del març passat, les havia guanyades l’històric partit kemalista CHP, principal opositor a l’AKP de Recepp Tayyip Erdogan. La cancel·lació dels resultats es va basar en al·legacions d’irregularitats en la votació, però s’ha interpretat com una jugada bruta els partidaris de l’actual president. L’alcaldable republicà Ekrem Imamoglu ha sabut fins ara denunciar i capitalitzar la corrupció de la formació d’Erdogan. A més, en aquestes noves eleccions, ha tornat a guanyar a Istambul.
La gran qüestió és si Turquia pot reactivar i revitalitzar la seva democràcia. Des del 2014, el país ha celebrat eleccions gairebé cada any, i un referèndum va fer el 2017, uns mesos després de l’intent de cop d’estat contra Erdogan, que el règim passés de parlamentari a presidencialista, tot entre una creixent fragmentació de la societat turca i un procés cap a l’enfortiment presidencial d’Erdogan, que governa el país des del 2002. A l'inici del programa, hem connectat amb Turquia, des d'on el nostre col·laborador Albert Naya ens ha ofert la seva crònica del moment que viu el país.
