Teresa Carreras, membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, i Joan Buscà, professor d'Economia a la Universitat de Barcelona., han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació internacional, a nivell polític i econòmic, està en aquest moments molt marcada per l’última reunió del G-7 a Biarritz, amb les llums davant un possible diàleg amb l’Iran, una certa moderació o obertura de Donald Trump en els seus plantejaments i el reforçament d’Emmanuel Macron com a líder europeu de referència, fet que enforteix també la seva Presidència a França. Ferrer ha destacat, de la reunió del G-7, que cal lamentar "l'absència de la Unió Europea, tot i el protagonisme d'Emmanuel Macron". A més, ha afegit que "l'Índia pateix una situació difícil en haver limitat l'autonomia del Caixmir, en un àmbit estratègic que afecta el Pakistan i la Xina".
Carreras, per la seva banda, ha comentat que "el gran guanyador de la cimera va ser Donald Trump, perquè ho portava tot estudiat al detall, i la posada en escena va afavorir molt allò que ell volia". En la mateixa línia, ha dit que Europa no ha sortit tan mal parada perquè "Macron ha exercit un bon lideratge europeu, en detriment de l'eix francoalemany". Igualment ha conclòs que, "amb tota la crisi dels migrants, que només hi hagués un missatge de Twitter del president del Parlament, Davide Sassoli, queixant-se de la baralla entre els partits". Joan Buscà ha assegurat que "la reunió va generar una mica de confusió, però cal tenir en compte que és protocolària i se celebra des de fa més de 40 anys". Ha explicat, en clau econòmica, que "el G-7 no arriba en aquests moments ni al 50 per cent del Producte Interior Brut mundial", i ha lamentat que "la Unió Europea vol tenir veu pròpia, com la Xina, i és convidada només a observar, cosa que converteix la cimera en una reunió d'amics". Sobre el resultat final, l'economista ha destacat que no és "ni bo ni dolent" i que "Boris Johnson és el qui ha sortit més envalentonat, amb un Donald Trump que li va prometre ajuda davant un Brexit dur".
En un altre moment del col·loqui, la difícil situació del Regne Unit ha estat l'altre gran tema específic de conversa. "El que va passar aquest dimarts al Parlament habilita la cambra a intentar evitar un Brexit dur, i cal alegrar-se que el parlamentarisme, que representa els vots populars, davant la decisió d'un governant que, encara que s'aculli a marges legals, actua sol", ha apuntat Xavier Ferrer En aquesta línia, s'ha mostrat partidari "que no hi hagi una sortida dura del Regne Unit de la Unió Europea, fet que afectaria també els catalans i els espanyols en general, en habitatge i sanitat, per exemple, com també a nivell empresarial". Joan Buscà ha valorat, com un fet molt rellevant, "que 21 diputats conservadors s'hagin desmarcat del primer ministre britànic, cosa que pot fer reaccionar amb una convocatòria d'eleccions que, d'altra banda, pot tenir una mica de trampa ja que serien el 14 d'octubre, 15 dies abans de la data marcada per al Brexit". Ha afegit encara que "seran més aviat un plebiscit entre partidaris i contraris d'aquesta sortida del país". Finalment Teresa Carreras ha comentat que "la credibilitat de Johnson està en joc, perquè ara mateix han sortit totes les mentides que van servir segurament perquè el Brexit guanyés en el referèndum".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 4 de setembre.
La guerra comercial i els desencontres entre els Estats Units i la Xina han quedat també lleugerament frenats després de l’última defensa que el president nord-americà ha fet del líder xinès Xi Jinping. Sigui com sigui, les set grans potències democràtiques (els Estats Units, Canadà, Japó, Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia) reivindiquen el seu paper, ara sense Rússia però oberta a readmetre aquest país, ofereixen al món una visió una mica més esperançadora de l’actual realitat de relacions internacionals i equilibris econòmics i socials. A més, el medi ambient, la igualtat de gènere, les armes nuclears, la redistribució econòmica i les migracions, tant a la Mediterrània com a Amèrica, han marcat una interessant agenda d’evolució molt incerta de cara als propers mesos.
