Déu vos guard, amigues i amics, avui és festa i avui ésDissabte Sant.
Per a molts, avui és un dia de silenci i reflexió. Lescomunitats cristianes fem silenci a prop del sepulcre del Senyor.
Aquell silenci que ens costa de fer, perquè li tenim por.Elie Wiesel, un supervivent dels camps de concentració nazi, escrivia: “Elsassassins maten, els assassins riuen. I Déu sempre calla. Déu calla sempre. Déuno parla. Déu no hi sent. S’ha tapat les orelles?” Són paraules, que cita el bisbeJoan Carrera en el seu llibre El gust dela fe. Una pregunta que molts ens podem fer en aquest dia de silenciestrany. Per què Déu ha callat prop de la creu del seu Fill, per què Déu calladavant les adversitats que ens sobrevenen?
I prossegueix el bisbe Joan: “Molts segles abans, però desde la fe, l’autor del salm 83 cantava: “Déu meu, no et quedis en silenci/ sensedir res, impassible!/¿No veus com s’avaloten els teus enemics,/ com alcen elcap els qui et detesten?” I, continua, avui com ahir a tots –els qui creiem iels qui acusen- ens percuden els mateixos interrogants: on és Déu quan esmultipliquen els accidents, quan neixen infants malformats, quan els huracans iels terratrèmols arrasen i maten, quan la injustícia guanya tantes partides.../ I podríem afegir, “quan el coronavirus ha segati sega tantes vides innocents.”
La resposta, la gran resposta de Déu al silenci queembolcallava la creu, la donarà Ell mateix, demà al matí, a primera hora, quanles campanes d’arreu del món anunciïn la Resurrecció. I la Resurrecció no ésquelcom de teòric, no és una especulació, és una experiència de fe que totsestem convidats a fer i que molts ja han fet.
Que, tingueu una bona festai un bon Dissabte Sant.
