Déu vos guard, amics, avui ésfesta
Dissabte dia 21, a la catedralde Guatemala, vam assistir a l’ordenació episcopal de fra Josep Parra Novo,dominic, conegut afectuosament com «Padre Papito», un missioner català queporta quaranta anys en aquell país. Fra Josep ha rebut l’ordenació episcopal demans del bisbe Oscar Julio Vian Morales, salesià, arquebisbe de Santiago deGuatemala, voltat del seu presbiteri. Juntament amb els seus familiars, la sevagermana Aure i els seus nebots Fernando i Jordi, hem pogut acompanyar el noubisbe un grup del Club+Amics, Amics de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. El poble omplia de gom a gom la catedral. És aaquesta porció del Poble de Déu que ara servirà fra Parra com a bisbe.
Fa quaranta anys, el 1976, fraJosep Parra va ser destinat pel seu orde com a missioner a Guatemala, on fouordenat de prevere el 1979. La seva ordenació, aleshores, va suscitar unacampanya vocacional. Els seus primers divuit anys van transcórrer a AltaVerapaz, on es va lliurar incondicionalment als indígenes q’eqchi que vivien enla pobresa més extrema i enmig de la violència més fratricida, en plena guerra.Per això va caldre que aprengués la seva llengua. La seva primera tasca fouobrir un Centre d’Alfabetització al llavors llogarret de La Tinta. A partird’aquí es van construir diversos centres educatius, un internat, unallotjament, uns dispensaris parroquials. S’hi van formar promotors de salut ialfabetitzadors. Les vivències de fra Parra com a missioner són veritablementimpressionants: el 29 de maig de 1978 va ser testimoni de la massacre dePanzós, on van ser assassinats uns 150 indígenes q’echi. En una altra ocasió,va caure un llamp quan estava en gira missionera per les muntanyes de Teleman ivan morir davant d’ell una dona i una nena. Un altre dia, celebrantl’eucaristia, va ser testimoni impotent de la mort instantània d’un nadó que vadeixar d’existir per un atac de cucs, signe de la pobresa mésextrema.
En una entrevista recent a Catalunya Cristiana explica: «He trobatel que cercava: la felicitat. La felicitat de Jesús en els més pobres delspobres: els indígenes q’eqchi. Vaig aprendre molt en els meus 18 anys com amissioner a Verapaz. Vaig aprendre a ser sacerdot servidor, missioner,predicador itinerant, pastor, amic, germà. I també metge, infermer, paleta ifuster... en aquells anys un missioner feia de tot. Em van ajudar molt elscatequistes, homes i dones de fe que estaven i estan lliurats a les sevescomunitats indígenes en el servei de la Paraula de Déu, en la catequesi i enels diferents serveis de promoció humana. Amb dolor he de recordar que molts van ser segrestats,torturats, en aquells anys de violència i no van aparèixer mai més. Des del cel(són els nostres màrtirs!) estic segur que m’acompanyen en aquest nou servei al’Església que peregrina a Guatemala.»
Enhorabona, bisbe Papito!
Que tingueu una bona festa
