La polèmica arran del plafó instal·lat ara fa una setmana per l’Ajuntament de Barcelona davant de la comissaria de Via Laietana, que recorda les tortures policials comeses durant la repressió franquista, mostra que la qüestió no és gens fàcil. Aquest petit monument havia provocat malestar en la Policia Nacional, fet que se suma a la destrossa d’un “grup ultra”, segons el Consistori. A més, el ministre Fernando Grande-Marlaska ha avisat l’alcaldessa Ada Colau, mitjançant una carta, que pot ser “perillós” identificar “institucions democràtiques de l’Estat” amb “un règim del passat”. A banda d’altres exemples de debat sobre memòria històrica, incloent-hi l’exhumació de Franco, la societat catalana i del conjunt d’Espanya, 80 anys després del final de la Guerra Civil, necessita consolidar, més que mai, un compromís de reconciliació total i de democràcia sense mirar al passat.
SOCIETAT
"Buscar la història per utilitzar-la políticament és negatiu"
Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Joan Pallarès, historiador, i Arcadi Oliveres, economista i activista social, han parlat aquest dimarts, des…
Publicat: 02/04/2019 20:00 Actualitzat: 13/10/2021 20:29
Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, Joan Pallarès, historiador, i Arcadi Oliveres, economista i activista social, han parlat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, de memòria històrica i de la necessitat de tancar ferides i reparar el mal fet a les víctimes i represaliats del franquisme, tot just 80 anys després del final de la Guerra Civil. Arasa ha reconegut que "hi ha ferides obertes, però és sovint a causa d'alguns que han volgut reobrir-les els últims anys". Ha recordat que "les ferides anaven tancant-se pel pas del temps, i algunes vegades malament, però la forma amb què s'ha impulsat la recuperació de la memòria històrica s'ha fet malament". Igualment el periodista ha conclòs que "cal recuperar la història, perquè és bo, però buscar-la per utilitzar-la políticament i per obrir ferides, com s'ha fet en molts casos, és negatiu". Arasa finalment ha recordat que, "quan va morir Franco i començava la democràcia, hi havia por davant una possible nova guerra".
Pallarès ha dit que "les ferides obertes de la guerra hi són perquè el franquisme no només no les va tancar, sinó que les va agreujar amb una repressió ferotge". I sobre el que va passar després de la mort del dictador, ha assegurat que "no hi ha hagut cap govern, ni de dretes ni d'esquerres, que hagi sabut afrontar el tema de manera inspirada". L'historiador, a més, ha recordat que "hi ha moltes coses per fer". Oliveres ha lamentat que es parli molt de la guerra civil i es tingui poc present que "el franquisme va cometre centenars de milers de crims constantment, amb execucions sumàries que no es poden amagar", i ha posat l'exemple de "Carlos Arias Navarro, responsable de 12.000 execucions i que després va arribar a ser primer ministre". Finalment ha assegurat que "és inacceptable que un criminal i genocida, com és Franco, estigui enterrat sota el terra d'una església".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 2 d'abril.
