Francesc Perendreu, president d’ACENCAS (Associació Centre Català d’Addiccions Socials), Jesús Blanquet, expert en educació i professor, i Ivan González, economista i màster en Economia Social, han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', tota la realitat del joc online. Aquesta pràctica es troba aquests dies en el debat públic, després que el govern espanyol n'hagi anunciat la primera regulació restrictiva, sobretot a través de la publicitat i altres comunicacions. L’esborrany de decret, presentat divendres passat pel ministre Alberto Garzón, no prohibeix la publicitat en horari protegit, a partir de les 8 del vespre, sempre que sigui durant els partits de futbol, al camp i per televisió. Perendreu ha definit el joc online com "un virus que ha entrat en els nostres joves via mòbil, tablet i ordinador". Sobre la iniciativa del govern espanyol, ha dit que "la sensació és agredolça perquè, d'una banda, és comprensible que no s'hagi optat per prohibir la publicitat, perquè no serveix, però ha guanyat el futbol, que és el sant grial de la nostra societat": En aquesta línia, s'ha mostrat "preocupat que, a partir de les 8 del vespre, que és horari de protecció infantil, hi hagi un partit de futbol amb les seves apostes".
D'altra banda, el president de l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials ha denunciat "que hi hagi bonus en el joc on line, que és una forma de publicitat molt agressiva perquè s'hi regalen diners". Igualment ha afegit que "cal igualar el joc presencial amb l'online eliminant qualsevol forma de captar amb el regal de diners". Perendreu ha dit que "preocupa especialment com es pot frenar la publicitat del joc a les xarxes socials, perquè els joves entre 15 i 20 anys només reben informació a través del mòbil i d'aquestes xarxes, no pas per la ràdio, la televisió o els diaris". Finalment ha subratllat que "hi ha interessos molt poderosos davant un govern que no pot fer el mateix que quan era oposició".
Per la seva banda, Jesús Blanquet ha explicat que "l'objectiu que ha de tenir l'escola és la prevenció, i pot fer-la de manera transversal, però bàsicament ha de ser en l'acció tutorial". L'educador ha assegurat que "aquesta prevenció ha de ser sobre els perills de caure en patologies com són les ludopaties, sovint poc conegudes però molt cruels per als qui les seves famílies". Igualment ha afegit que "cal alertar els joves davant l'assistència a llocs on hi ha màquines escurabutxaques, així com davant la iniciació en els jocs de cartes o locals d'apostes, perquè hi ha el perill de perdre el control sobre el joc".
En aquesta primera regulació de la publicitat de jocs d’atzar i apostes, es vol respondre a “l’alarma social” provocada per “determinats comportaments patològics relacionats amb aquesta pràctica. L’avantprojecte, sotmès a aportacions i amb diàleg obert des d’aquest dilluns, està pensat per protegir els menors, “especialment exposats a un tipus de publicitat de la qual aprenen els joves majors d’edat, les persones amb addicció o en risc de tenir-la i en general tots els qui juguen i “necessiten una certa protecció. A més de la difusió de la publicitat, amb regulació d’horaris, es plantegen mesures per marcar els tipus de missatges que es poden fer.
El ministre de Consum, Alberto Garzón, va explicar divendres, durant la presentació de l’esborrany, que “el 80 per cent de la publicitat sobre joc d’atzar i apostes que es fa avui no es podrà fer si aquesta regulació s’aprova”. També va aclarir que el 20 per cent que estarà permesa serà sota unes condicions severament estrictes”. Així ha justificat que la prohibició “no sigui total”, sempre des d’un compromís de “preservar la salut pública”. A més, es prohibirà utilitzar marques d’empreses de jocs d’atzar per a qualsevol producte dissenyat per a menors i que marques relacionades amb el joc patrocinin o s’incorporin al nom d’instal·lacions esportives. No es podran incorporar tampoc aquestes empreses al nom dels equips esportius. Les excepcions, a més de l’esport, inclouen també l’anomenat joc públic, amb els anuncis de Loteries i Apostes de l’Estat i els sortejos de l’ONCE.
Recordem que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Llei General de Comunicació Audiovisual espanyola estableixen, des de l’any 2010, que “aquells continguts que puguin ser perjudicials per al desenvolupament físic, mental o moral dels menors només es poden emetre entre les 10 de la nit i les 6 de la matinada”. D’altra banda, a Catalunya, hi ha 174 sales de joc, i els experts consideren que l’afectació d’aquesta pràctica online és un fenomen a l’alça que provoca greus problemes de salut. En el rerefons de tot plegat, hi ha el valor i la dignitat de la persona, que ha de créixer interiorment i desenvolupar-se de manera activa, posant en pràctica les seves capacitats i no pas sotmetent els seus projectes de futur a una sort que, contràriament al que es pugui pensar enganyosament, no dona ni donarà mai la felicitat.
