INTERNACIONAL
"Cal reflexionar sobre com regular el dret d'entrada dels migrants"
Jordi Verdaguer, escriptor i advocat, i Verónica García Morales, professora de Seguretat Urbana a la Universitat de Barcelona, han analitzat aquest dimarts, des del programa…
2 juliol 2019
@IgnasiMiranda, 
Jordi Verdaguer, escriptor i advocat, i Verónica García Morales, professora de Seguretat Urbana a la Universitat de Barcelona, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, tota la situació política als Estats Units, entre els debats de candidats demòcrates i la qüestió migratòria, molt tristament marcada per la duresa en les condicions de moltes persones que intenten arribar per Mèxic i que, en alguns casos, han perdut la vida. Verónica García ha destacat que "les zones de frontera sempre són molt complexes, com passa també a Mèxic, on hi ha una situació socioeconòmica molt diversa, cosa que, juntament amb la desigualtat extrema, sorgeixen altres problemes que converteixen els migrants en persones encara més vulnerables". En aquesta línia, ha afegit que "els ciutadans voldrien contribuir a ajudar els migrants, com ha passat, però conviuen amb un altre discurs que presenta de forma negativa aquestes persones que emigren". Igualment ha comentat que "els migrants necessàriament han de passar per Mèxic, en un camí trampa que és molt difícil per a ells".
La professora mexicana ha afirmat, a més, que "cal reflexionar molt sobre la regulació del dret d'entrada dels migrants, perquè es resolgui el problema i no s'incrementi la situació de vulnerabilitat de les persones en els seus drets humans". Sobre la imatge del pare i la seva filla morts al riu Bravo, a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, Verónica García ha dit que "cal veure si efectivament tindrà impacte en el debat públic i si exigirà un canvi en les polítiques migratòries". En aquest context, ha assegurat que "és paradoxal que les persones migrants es facin visibles en els aspectes negatius del debat polític, sobretot quan es parla de temes de seguretat, però invisibles pel que fa als perills que comporta la seva decisió, pels perills".
Per la seva banda, Jordi Verdaguer ha dit que "els Estats Units tenen uns valors diferents als nostres, per la diferència entre el dret continental, romà i protector o del bon pare de família, i un altre que es desenvolupa d'acord amb el bon comerciant". Ha admès que, per als nord-americans, "la idea de comerç i de guanyar diners és diferent a la nostra". Ha lamentat que "a algú li interessa que els països d'origen dels migrants que van cap als Estats Units no es desenvolupin". En un altre moment, l'advocat ha constatat que "aquestes persones que emigren mostren una situació terrible, perquè se'n van a un país on no tindran segurament una feina digna". Verdaguer, a més, ha pronosticat que "la presència de la migració en el debat polític donarà vots a Donald Trump, com es va veure en l'última caravana".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 2 de juliol.
S'han conegut aquests últims dies noves informacions sobre les condicions inhumanes que pateixen els nens migrants en el seu intent d’arribar als Estats Units, també quan queden sota custòdia de les autoritats nord-americanes. La vergonyosa imatge d’un pare salvadorenc i la seva filla d’un any, morts diumenge passat quan intentaven travessar el riu Bravo, ha estat especialment dura i també sensibilitzadora. El mateix dia, al desert de Texas, es van trobar els cossos sense vida d’una dona i tres menors. L’anomenat ‘Acord Flores’, que regula les condicions d’internament de menors no acompanyats, estableix des del 1997 que el període màxim és de 72 hores. En canvi, aquests nens i nenes passen setmanes en instal·lacions que, a més, no tenen les condicions bàsiques mínimes de salubritat, alimentació o cures. Per exemple, un grup d’advocats va visitar ara fa dues setmanes, amb autorització judicial, unes instal·lacions massificades de la Patrulla Fronterera a Clint (Texas), amb més de 350 menors en un espai on hi cabien un màxim de 104.
La situació és, en qualsevol cas, molt preocupant també tenint en compte l’origen de moltes d’aquestes persones, principalment Hondures, Nicaragua, Veneçuela i el Salvador. Precisament immigració i desigualtat han estat els temes fonamentals tant en els debats de candidats demòcrates de cara a les eleccions del 2020 com de cara al que serà la propera campanya presidencial. Per exemple, l’exsecretari d’Habitatge Julián Castro acusava la setmana passada Donald Trump de practicar una amoralitat que pot ser letal de cara a la seva possible reelecció l’any vinent. En qualsevol cas, l’ajuda als països d’origen dels migrants haurà d’estar present en els debats programàtics i, sobretot, en les agendes del futur.
Més actualitat
POLÍTICA
Alfred Bosch: “La resta de candidatures ens estan festejant, però encara no hem sortit a la pista de ball”
El candidat de Foc Nou a la secretaria general s’ha mostrat molt crític amb Elisenda Alamany: “Si sortís escollida, hi hauria un conflicte d’interessos molt gros”
2 desembre 2024
Redacció,