La responsable del programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas Barcelona, Fina Contreras, ha advertit que els recursos d’emergència residencial de la ciutat s’estan convertint en solucions permanents per a moltes persones i famílies. Ho ha explicat en una entrevista a El Matí a Ràdio Estel, on ha alertat que la crisi de l’habitatge continua agreujant situacions de vulnerabilitat.
Contreras ha assegurat que les entitats socials fa anys que alerten d’aquesta tendència. També ha remarcat que les 3.300 persones que es troben en allotjaments temporals d’urgència a Barcelona només representen una part del problema. “A aquesta xifra caldria sumar-hi totes les persones i famílies que estem acollint des del tercer sector”, ha afirmat. Segons la responsable de Càritas, el perfil de les persones afectades ha canviat en els darrers anys. Ja no es tracta únicament de persones sense llar, sinó també de famílies amb infants, joves i treballadors amb ingressos insuficients per assumir el cost de l’habitatge.
Durant el 2025, el 75% de les llars ateses per Càritas no disposaven d’un habitatge digne. L’entitat va acompanyar prop de 3.300 persones en recursos residencials i gairebé 1.900 van necessitar ajudes econòmiques per poder afrontar despeses relacionades amb l’habitatge o els subministraments bàsics. “Cada cop és més difícil mantenir un habitatge”, ha lamentat Contreras. A més a més, considera que l'alternativa actual “és una tirita, no una solució”.
La responsable de Sense llar i Habitatge ha subratllat també les conseqüències emocionals i psicològiques de viure durant mesos en pensions o allotjaments provisionals. L’estrès crònic, l’ansietat, la depressió i la sensació de desarrelament són alguns dels efectes més habituals. A més, aquesta situació provoca tensions familiars, aïllament social i dificultats per desenvolupar un projecte de vida estable. Pel que fa als infants, Contreras ha advertit que els canvis constants de residència poden afectar l’escolarització, dificultar l’aprenentatge i afavorir situacions d’estigmatització. “És una vulneració de drets fonamentals com la intimitat, la seguretat i la dignitat”, ha denunciat.
Davant aquesta situació, Càritas reclama una resposta estructural. Contreras ha defensat la necessitat d’un “pacte de país” que vagi més enllà dels cicles polítics i que inclogui més recursos econòmics. Així com mesures de prevenció per evitar la pèrdua de l’habitatge i polítiques d’habitatge amb una mirada integral. “Si no hi posem remei, Barcelona acabarà sent un lloc només de turistes perquè no hi haurà comunitats”, ha advertit. Finalment, la responsable de Càritas ha fet una crida a la ciutadania a col·laborar amb l’entitat. Es pot fer mitjançant aportacions econòmiques, voluntariat o la cessió d’habitatges per a programes d’inclusió residencial.
