Míriam Feu, responsable d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas diocesana de Barcelona, ha estat l’encarregada d’obrir l’acte amb la lectura d’un l’informe fet per la mateixa entitat, i en el qual s’adverteix que més del 36% de la població de Barcelona viu en dificultats relacionades amb l’exclusió residencial. En aquesta mateixa direcció, Laia Ortiz, directora de l’Àrea de Drets Socials a la ciutat, ha recordat que “l’habitatge ja no és un problema dels països del sud, sinó que ha esdevingut un repte per a totes les ciutats europees, especialment a Barcelona”.
Posteriorment, per tal de trobar solucions a aquesta situació d’emergència habitacional, la periodista del diari Ara, Natàlia Vila, ha moderat una taula rodona on s’han presentat diverses propostes, la majoria de les quals només son possibles amb la implicació de l’administració pública: “Hem d’explorar noves iniciatives i nous programes, però això és molta feina i necessitem l’ajuda de les administracions i del tercer sector per assolir nous objectius”, ha explicat la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu. En aquest sentit, Joan Batlle, director de programes socials de l’Agència de l’Habitatge a Catalunya, ha admès que el pressupost en habitatge de la Generalitat és d’aproximadament 250 milions d’euros, pero que per anar bé caldria destinar-hi més de 500 milions anuals. Com ha manifestat el mateix Batlle, això es deu al fet que tot i que hi hagi les lleis, “falta voluntat política perquè s’apliquin i més finançament”.
Per cloure la jornada, en la qual també ha participat el cardenal Joan Josep Omella, el director de Càritas de Barcelona, Salvador Busquets, ha demanat que properament es puguin començar a implementar mesures pràctiques, com comptar amb un parc d’habitatge social a Barcelona que la situï en la mitjana europea, que és del 15%. Per fer-ho, Busquets ha recordat el paper clau de les administracions, però també ha volgut destacar la funció de les entitats com Càritas, que cada dia treballen per acompanyar i canviar la realitat de les persones que atenen.
