L’Església celebra aquest diumenge, solemnitat del Cos i la Sang de Crist, el Dia de la Caritat. Amb el lema “Amb mi m’ho fèieu”, els bisbes de la Subcomissió Episcopal d’Acció Caritativa i Social inviten a “potenciar la capil·laritat en els pobles, barris i ciutats per cuidar i acompanyar aquest patiment tan gran” causat pel Covid-19. L’escrit agraeix “el servei generós que duen a terme els deixebles de Jesucrist a través de Càritas, com també els qui fan possible el servei de la caritat en parròquies o altres institucions de l’Església” o d’inspiració cristiana. A més, a partir del punt 8 de l’encíclica ‘Fratelli tutti’ del Papa Francesc, els bisbes elogien les persones que formen comunitats per sostenir els qui pateixen les ferides de la pandèmia i veuen sovint trencades les seves vides. Jordi Julià, de l’Àrea de Comunicació de Càritas Diocesana de Barcelona, i Luis-Miguel Luna, adjunt a la Presidència de Càritas Catalunya, han comentat aquest dijous, des del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, els principals aspectes de la campanya que tenen en marxa les diòcesis amb seu a Catalunya.
Julià ha destacat que la diocesana de Barcelona, "més enllà de dades sobre l'afectació de Covid a moltes persones a nivell social, econòmic, laboral i emocional, ha subratllat el tema de la bretxa digital, perquè s'ha detectat que, de les 36.000 persones ateses, aproximadament la meitat pateixen aquest greuge, perquè no tenen connexió a internet i ni tan sols un ordinador, cosa que repercuteix en tots els àmbits de la vida, per buscar feina, per ajudar els fills a fer els deures o demanar cita per vacunar-se". En aquesta línia, ha recordat que "la gran preocupació és la manca de feina o la que es fa de manera irregular i sense cap protecció, com també l'habitatge". Jordi Julià ha agraït "el treball de tots els voluntaris i de les Càritas parroquials, sense els quals no s'hauria pogut atendre tot l'augment de la necessitat a causa de la pandèmia". Igualment ha recordat que "existeix una part d'escolta i d'acompanyament que ajuda moltes persones, encara que sigui més moralment que no pas materialment".
Per la seva banda, Luis-Miguel Luna ha assegurat que l'entitat catòlica "està molt agraïda a les nombroses persones que han fet donatius des de l'inici de la pandèmia". A més, ha destacat que "les peticions que fa Càritas al govern i a les autoritats no són noves, com ha dit recentment el director de la diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, perquè s'ha avançat poquíssim dins uns reptes del passat que no s'han superat". L'adjunt a la Presidència de Càritas, referint-se a les diòcesis de Lleida, Solsona i Urgell, ha destacat que "hi ha particularitats de les diòcesis rurals, com és el cas de la campanya de temporers, amb una iniciativa de diverses entitats a Lleida, juntament amb Càritas diocesana, que se sumen a l'operatiu per atendre unes persones que, els dies que treballen aquí, viuen en una precarietat total". Luna, sobre la campanya de Corpus de Càritas Catalunya, ha explicat que "està promoguda aquest any per les 71 Càritas diocesanes espanyoles, mitjançant un grup nou que ha apostat per destacar un element comú: la idea que hem recuperat l'esperit de comunitat, amb una explosió d'iniciatives solidàries". En definitiva, ha subratllat que "tots som més poble, més germans, coincidint amb la pandèmia, que ha permès recuperar el sentiment comunitari". Finalment ha presentat l'anomenat "gest de campanya, que consisteix a fer-se una selfie i, posant el hashtag a la mà, comparteixin la foto".
Coincidint amb aquesta important solemnitat, les Càritas diocesanes presenten les seves memòries anuals. En el cas de Barcelona, la presentació s’ha fet dijous 3 de juny en una roda de premsa presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Barcelona. El balanç, en aquesta ocasió, recull l'exercici del del 2020, marcat per la pandèmia. Una de les dades més significatives és que un 47% de les llars ateses durant el 2020 són noves, és a dir, que no havien rebut mai abans l’ajuda de Càritas Barcelona. Així mateix, s’han triplicat les ajudes econòmiques per aliments i s’han duplicat les ajudes per relloguer, fins al punt que s’han destinat 3,8 milions d’euros, a benefici de 8.766 persones. En total Càritas diocesana de Barcelona va atendre 16.249 llars, on viuen 35.229 persones (un 8% més de persones que l’any 2019). L’acció es complementa amb les 31.083 llars ateses per les Càritas parroquials, on viuen 84.933 persones. D’altra banda, el 26% de les llars ateses per Càritas Barcelona viu sense cap ingrés (abans de la pandèmia era el 8%), i només el 8% cobra alguna prestació d’ingressos mínims. Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, ha explicat que la crisi del Covid-19 ha tingut un impacte molt intens en les persones amb més vulnerabilitat.
Les dades de les memòries mostren, en tots els casos, l’esforç de l’entitat catòlica per protegir les persones, les famílies i les realitats laborals de les sacsejades que han ferit especialment els més vulnerables i empobrits. Es tracta d’obrir camins d’esperança i d’impulsar grans consensos socials al voltant de l’habitatge, l’accés a la tecnologia, una educació de qualitat i una atenció sanitària que no exclogui ningú. Les dades són un clar exemple de l’augment de necessitat que hem patit els últims mesos a Catalunya. La coincidència del Dia de la Caritat, amb la col·lecta, amb la solemnitat del Corpus Christi és la millor síntesi del que vol ser l’Església de Jesucrist. Es tracta de fer present el cos sofrent del mateix Crist en la pregària i la comunió eucarística mentre s’impulsa l’ajuda i el treball per atacar les arrels de la pobresa i la vulnerabilitat.
