És ambsentiment de tristesa que ens adrecem a Vte., Sra. Colau, en la seva qualitatd’Alcaldessa de Barcelona i ho fem en la nostra condició de cristians.
En l’Actesolemne de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona que enguany s’han conceditaquest mateix dilluns en el si del Saló del Consell de Cent s’han llegit unsversos que amb el títol de “Mare Nostra” parodiaven el “Pare Nostre” l’oraciócentral dels cristians que el mateix Jesús, el Crist, ens va ensenyar i que ésel més preuat llegat amb el qual ens adrecem al Pare de la Creació tots elscristians dels cinc Continents.
Han estatmoltes les manifestacions orals i escrites que s’han sentit des d’aquellmoment. No volem entrar en la polèmica i respectem totes les opinions.Afortunadament la llibertat d’expressió és avui un dret inalienable de totsperò aquest dret ha de conjugar-se amb tots els drets que, de caràcterfonamental, tenim reconeguts i protegits en el nostre Ordenament Jurídic; totallibertat troba el seu límit en la invasió de l’àmbit de la llibertat delsaltres i tot dret és reconegut en relació als altres drets. Aquestes són lesregles de la convivència i aquesta és la funció social del dret al que hanarribat sortosament els drets fonamentals com a columna vertebral delsOrdenaments Jurídics.
Per a nosaltres,els cristians, el Pare Nostre ens acompanya i ens fa meditar el missatgecentral del Cristianisme que és l’amor de Déu als homes, la solidaritat de totsels cristians amb la humanitat sencera sense exclusions i el deure moral deperdonar i també de demanar perdó, tot pregant l’ajuda de Déu perquè aixísigui.
Avuil’adscripció a la fe no és cap obligació ni cap privilegi. A les presons, alscamps de refugiats, en l’èxode, en la guerra, en la tortura i en el martirimilers d’homes, dones i criatures, els cristians imploren a Déu mitjançant elPare Nostre. Tan sols cal veure les persecucions dels més febles, cristians i tambéno cristians, en el món d’avui per saber del dolor, de la misèria i de latrista realitat de l’immensa majoria dels éssers humans, quina sensibilitatindividual ens resulta impossible de mesurar però quin patiment no és mesurableperquè és del tot patent, manifest i insultant .
Doncs béSra. Alcaldessa, li preguem que en el successiu tingui en compte els sentimentsde les persones que conformen la societat de la qual Vte. és la primera responsablede la seva administració.
Josep Mª Carbonell, Jordi Lopez Camps, Eugeni Gay, Núria Gispert, EduardIbáñez, David Jou, Margarita Mauri, Carlos Losada, Josep Miró i Ardèvol, NúriaSastre, Francesc Torralba, Eudald Vendrell
