El dimarts ja es podrà parlar català, euskera i gallec al Congrés dels Diputats, el mateix dia que s'aprova la reforma. La mesa de la cambra, amb la majoria dels socialistes i Sumar, ho va acordar el 13 de setembre. Tot i el "pas endavant" que això suposa, Ramon Sistac, membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), creu que "és absurd pensar que el català se salvarà al Congrés". "La llengua catalana se salvarà si la parlem tots al carrer quan toqui", ha afegit en una entrevista al programa 'La Caravana' de Ràdio Estel.
"La incidència sobre la nostra vida diària i el català serà més aviat minsa", ha assegurat. "Simbòlicament, és un fet per congratular-se col·lectivament, però a llarg termini tindrà poc efecte positiu". Això, sí, "servirà perquè tingui una presència més desinhibida".
"La llengua catalana se salvarà si la parlem tots al carrer quan toqui"
Segons Sistac, també professor emèrit de la Universitat de Lleida i membre de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, "gran part dels membres de la nostra comunitat lingüística encara entenen que el català és una mena de llengua de segona".
La proposta de Francina Armengol, ara presidenta del Congrés dels Diputats, ha tirat endavant. Però, segons Sistac, "arriba tard". La raó és que arrosseguem dèficits històrics. "Estem en democràcia des del 1978 i aquesta mesura s'hauria d'haver produït aquell mateix any". "A partir d'aleshores, tot és retard", conclui el professor. "Fins ara -assegura- no hi ha hagut mai la intenció de fer-ho".
"Aquesta mesura s'hauria d'haver produït l'any 1978"
Una recomanació: el bilingüisme passiu
Preguntat per si li sembla bé que els diputats facin servir orelleres amb traducció simultània, Sistac hi està d'acord, però recomana que els congressistes practiquin el bilingüisme passiu, com a mínim en català i gallec, perquè "l'euskera és més difícil". Això vol dir que tot i que no parlin aquestes llengües, en tenir la mateixa arrel, les poden entendre.
"Ha d’haver-hi una campanya important coordinada per totes les administracions, amb una doble actuació: en un sentit, incentivant el fet que els catalano-parlants utilitzem sempre el català. En altre sentit, incentivant el català entre les persones que no el tenen com a llengua pròpia, perquè acabin sentint-la com el seu patrimoni".
