"Jo no he estimat mai la meva mare". Cinta Ballesté és ara suport de dones que han patit violència i ha treballat molt perquè la seva veu no falli en explicar el que va patir a casa quan era petita. La seva mare la maltractava psicològicament, a ella i als seus germans. Però sobre tot a ella, la gran, amb qui s'ensenyava. "Li recordava al meu pare". Van passar molts anys perquè posés nom al que sentia: "havia estat víctima de violència domèstica. "Recordo molta agressivitat per part de la meva mare; no recordo una abraçada, un petó ni un t'estimo seu", explica. Només recordo comentaris com a que no servia per res, que no m'aniria bé a la vida".
"No recordo una abraçada, un petó ni un t'estimo de la meva mare"
Ella, però ha anat per un altre camí. "Vaig meditar molt si tenir fills o no en tenir, i vaig decidir que mai els faria el que la meva mare em va fer a mi". "Quan vaig ser mare me'n vaig adonar fins a quin punt ella no sentia res. Jo hauria sigut incapaç de maltractar a un fill meu o dir-li que no val, que és un inútil"-afegeix.
Cinta Ballesté sobre la violència judicial que pateixen les dones
Des de la pandèmia, forma part com a voluntària de l'associació La Sagrera es Mou, al barri barceloní de La Sagrera, on resideix. Aquesta entitat ha format una xarxa de dones, VeïnesxVeïnes, per donar suport a altres dones que arriben després d'una relació violenta. Són la mà amiga en procediments judicials, tràmits administratius i cites difícils. "El que més m'impacta és que tremolen". Així, amb una veu forta, però l'emoció que s'aboca als seus ulls, denuncia Cinta la violència institucional, judicial i burocràtica que pateixen.
Escolta l'entrevista que li han fet Rut Queralt i Joan Trias al programa La Caravana de Ràdio Estel!
