Posada de llarg amb nota. Aquesta ha estat la sensació generalitzadaque s'ha desprès de la presentació del nou format en revista del setmanari CatalunyaCristiana en un acte acadèmic a l’auditori de la Facultat de Comunicació iRelacions Internacionals Blanquerna el 12 d’abril. El director de L’OsservatoreRomano, Giovanni M. Vian, ha felicitat Jaume Aymar, director del setmanaricatalà, pel nou disseny i, al seu torn, el secretari general de la ConferènciaEpiscopal Espanyola, José M. Gil Tamayo, ha elogiat que el setmanari sigui «mésvisual», destacant que «és temps de renovar-se o morir».

De fet, la taula rodona, organitzada conjuntament amb l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, ha estat una autèntica jornada acadèmica en què s'han aportat diverses propostes sobrecom hauria de ser la Comunicació religiosa a l’Església del segle XXI, defet, el títol de la sessió. La primera conclusió és que a l’Església se li girafeina, molta feina, en aquest àmbit, malgrat que hi hagi un camí recorregut.Per una banda, Vian ha observat que a l’Església li cal un «canvi dementalitat» i una obertura necessària; i ho ha exemplificat amb el cas perexcel·lència, el problema dels abusos: «Calen portes obertes i mentalitatoberta.»

 Mitjans escrits contra corrent

 El director de L’Osservatore Romano ha defensat lanecessitat dels mitjans de comunicació tradicionals com a eina útil perenfrontar críticament la realitat precisament en un context en què «estemveient els límits del món digital» (referint-se a la crisi de la fuga de dadesde la xarxa social Facebook). «Els mitjans tradicionals són un antídot aaquesta boira dels mitjans digitals que poden enganyar», ha anotat Vian, que ha recomanat «combinar sàviament la tradició del paper i la novetat del digital».

Gil Tamayo ha admpes que l’Església, d’antuvi, ha tingutuna mirada desconfiada vers el periodisme i que això encara no està resolt i,alhora, ha defensat que l’Església, «per la seva missió evangelitzadora», s’hade fer present a la plaça pública, «sortint de les sagristies i amb vocació demajories». Això sí, amb un llenguatge adaptat a tothom, no pasun llenguatge catequètic, i fent servir amb intel·ligència les eines digitalsgeneralment acceptades com les aplicacions de mòbils.

Testimonis, històries de vida, el fet religiós «com a partintegrant de la vida de les persones», són els continguts que l’Església had’aportar, segons el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola.I, sempre, amb un tret característic: la comunicació social amaradad’humanitat. «Els mitjans eclesials no poden ser de partit. Un mitjà eclesial técom a fi la comunicació per a la comunió. Ha de ser un mitjà de tots per atots. Oblidem les trinxeres d’ideologies dels uns contra els altres.» Per laseva banda, Jaume Aymar va complementar: «Des de les publicacions eclesials hemde baixar al debat, trobar temes d’interès general, incorporar germans de lesaltres Esglésies cristianes i ser reflex de l’Església en sortida que demana elPapa.»

La taula rodona va ser conduïda per la cap de redacció de CatalunyaCristiana, Carme Munté, que va recordar que l’acte s’incardinava en el marc delnúmero 2.000 del setmanari i en el de la celebració, l’any vinent, del 40èaniversari de la seva creació. «Continuem fent nostre —va dir— el propòsit dels fundadors,Mn. Jarque i Mn. Malgosa: ser la plaça pública de l’Església a Catalunya.»