L’actualitat de la temporada que hem tancat aquest divendres, 24 de juliol, és tan intensa que, quan la repassem, sovint dubtem si tots aquests fets han estat notícia des de l’octubre fins ara o si han tingut força informativa també en alguns casos la temporada passada. És una qüestió de memòria, ritme informatiu, esdeveniments inesperats i, en definitiva, noció del temps.

Anem per parts. A mitjans l’octubre, el Tribunal Suprem feia pública la sentència del procés, amb condemnes importants per sedició per als 9 dirigents independentistes que ja portaven mesos en presó preventiva. El veredicte judicial va donar pas a moltes reaccions, tot i que les més visibles van ser les de protesta d’una part significativa de la societat catalana. Concentracions urbanes i a l’aeroport, la coneguda marxa per la llibertat amb arribada a Barcelona, una gran manifestació a la capital catalana i altres expressions de desacord amb la sentència van ser els fets més visibles. Hi va haver també, però, episodis de violència, no sempre d’origen clar, però violència al cap i a la fi. Les protestes van anar minvant amb el pas dels dies, mentre calia que la societat mirés endavant des de la seva diversitat. Els presos, per cert, han pogut anar sortint aquestes últimes setmanes en virtut del ja conegut article 100.2 del Reglament Penitenciari, tot i que les condicions i l’últim pronunciament del Suprem no ho estan posant fàcil.

D’altra banda, el 10 de novembre, es van celebrar les segones eleccions generals espanyoles en només  5 mesos, després que les del 28 d’abril no permetéssin que Pedro Sánchez fos investit en l’últim intent, ara fa tot just un any. Els comicis van deixar l’escenari molt semblant, amb una lleugera davallada de PSOE i Podem, un lleuger increment del PP, un enfortiment destacat de Vox i l’enfonsament de Ciutadans, fins al punt de provocar la dimissió d’Albert Rivera. Els socialistes, però, van ser igualment els més votats i van presentar amb sorprenent rapidesa, amb la també famosa imatge de  Pedro Sánchez i Pablo Iglesias dos dies després dels comicis, un primer acord. Sobre aquesta entesa, es va formar finalment un govern de coalició després que Sánchez acabés sent investit el 7 de gener en segona votació i amb majoria simple, amb l’abstenció d’Esquerra i Bildu.

A mitjans de gener, un fenomen meteorològic, l’huracà Glòria, va afectar de manera important Catalunya, amb danys i destrosses significatives a les platges, en edificis i en altres espais urbans i rurals. També va haver-hi algunes pèrdues humanes clarament relacionades amb el temporal. Durant una setmana aproximadament, els catalans vam patir un avís molt lligat, segons els experts i bona part de la societat, a l’emergència climàtica. Per cert, se’ns va dir que una superfície important de platges a Catalunya, a prop de la meitat, no estaria disponible per a l’estiu. Ara, sembla que no ens recordem d’això.

Però el fet més significatiu d’aquesta temporada, sens dubte, és el Covid-19. A finals de desembre, es va començar a informar des de la Xina sobre l’arribada d’aquest coronavirus, amb un impacte molt destacat al gegant asiàtic des de mitjans de gener. En poques setmanes, va anar estenent-se per tot el món, fins que Itàlia va confinar-se al febrer i Espanya, a mitjans de març, amb la declaració de l’estat d’alarma. En una situació semblant, amb més o menys intensitat, han estat tots els països europeus i, amb el pas dels mesos, també Amèrica llatina, altres zones del continent asiàtic, especialment l'Índia, i alguns països africans. Ara, en ple estiu, les notícies són les que menys desitjaríem: rebrots i més rebrots. Caldrà esperar, això sí, una millora abans de l’arribada de la que pot ser una segona onada a la tardor. Els assajos per a una futura vacuna van endavant, però no és previsible que permetin tenir el fàrmac salvador abans del primer trimestre de l’any vinent. Tots hem seguit l’actualitat d’aquesta pandèmia, declarada així per l’Organització Mundial de la Salut la segona setmana de març. A Espanya, desenes de milers de morts, i a tot el món, alguns milions. Hem conegut una xifra incalculable d’infectats i, sobretot, por i molta preocuapció. Aquest coronavirus ens està ensenyant precisament a valorar allò que és essencial.

I enmig de tot aquest panorama d’emergència sanitària, Europa també ha estat notícia. El Brexit es va consumar el 31 de gener passat, però queden negociacions que, en molts casos, es fan telemàticament pel coronavirus. L’acord assolit aquesta setmana pels 27 estats de la Unió Europea, que preveu un fons de recuperació de 750.000 milions d’euros, ha estat l’última notícia d’aquest projecte comunitari que semblava que trontollava però que, ara, ha demostrat saber estar a l’alçada, malgrat tot, en moments de màxima dificultat. Així ho ha vist la periodista Teresa Carreras en l'última edició de la temporada per al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel: "Diem moltes vegades que un acord històric quan no ho és, però ara sí, perquè no s'havia produït mai, i Europa ha sabut gestionar el difícil moment".