Josep-Antoni Duran i Lleida ha assegurat aquest dimarts, en una entrevista a Ràdio Estel, que Unió Democràtica té una proposta per als ciutadans basada en "l'humanisme cristià, en la defensa de la vida i en un model de societat que respecti la diversitat religiosa". “Vull que la religió tingui un espai a l’àmbit públic, més enllà de casa meva”, ha destacat. Sobre la presència de l'assignatura de Religió a l’escola pública, s'ha mostrat “partidari de la situació actual, d'oferta obligatòria i elecció optativa, perquè la religió és fonamental”. En aquesta línia, després de recordar que han de ser els pares els qui escullin el model educatiu d'acord amb les pròpies conviccions, Duran ha qualificat d'irresponsables els qui plantegen "treure la matèria religiosa dels centres, però no només perquè s'ha de complir un Concordat, que ja és una raó, sinó sobretot perquè el sistema d'ara ja garanteix la llibertat".
Pel que fa a la defensa de la vida des de la concepció fins a la mort natural, el dirigent democristià ha dit que, de cara a les eleccions del 20 de desembre, "Unió no inclou una reforma radical de la llei actual, perquè no tindria possibilitats de prosperar, però sí alguns plantejaments. “Defensem la vida i estem en contra la llei d’avortament, però ara preferim apostar per una ajuda a les mares que no tenen mitjans econòmics i recursos mínims per tirar endavant un embaràs”, ha explicat.
D'altra banda, Duran i Lleida ha comentat diferents aspectes sobre l'actualitat política a Catalunya i a Espanya. El líder d'Unió ha demanat a Artur Mas que faci un pas enrere i "busqui posibles pactes amb altres formacions polítiques" per evitar les eleccions i un allargament del bloqueig actual. Ha recordat que “la independència no ha arribat al 50% en les últimes eleccions catalanes, però el govern espanyol ha de reconèixer que l’independentisme està guanyant territori”. A nivell global, Duran ha comentat que la situació "és complexa”, però alhora ha demanat "paciència i capacitat per dialogar amb l'objectiu d'arribar a una conclusió i una resposta”.
Duran i Lleida ha dit que “un polític té l'obligació de garantir una estabilitat”, cosa que "ara no s'està complint a Catalunya" amb el govern en funcions. De cara al 20 de desembre, el també candidat d'Unió ha apuntat que "la força politica més votada necessitarà més diputats que en altres ocasions”. I sobre possibles escenaris de pactes, ha afegit que hi ha “problemes que hem de resoldre”, i ha asegurat que "un possible suport d'Unió dependrà del programa que posin sobre la taula els partits".
Crisi econòmica i problemes generals
El líder democristià ha destacat, sobre la crisi econòmica, que no accepta "que el PP estigui dient ara que ja n'hem sortit". En aquesta línia, ha acusat el govern de Mariano Rajoy d'utilitzar un excessiu "triomfalisme amb la seva gestió, quen l'atur és del 23 per cent i encara molta gent jove no te possibilitat de trobar feina", Davant això, ha anunciat que Unió "planteja una política de creació d'ocupació amb l'objectiu de reduir-lo al 15 per cent". També ha lamentat "la manca de confiança dels ciutadans en els politics, que s’ha de resoldre”. També s’ha referit al problema europeu del present, que és "la crisi dels refugiats i el gihadisme". Com a conclusió sobre la situació de Catalunya i el conflicte polític actual, Duran ha assegurat que Unió proposa una “disposició adicional a la Constitució que reconegui Catalunya, amb el seu idoma, un concert fiscal i una consulta als catalans que estigui pactada”.
Josep-Antoni Duran i Lleida ha destacat que el seu lideratge "no depèn del que passi en aquestes eleccions generals", alhora que s'ha mostrat convençut que "Unió traurà representació al Congrés, encara que sigui un diputat". També ha recordat que el partit "ve de lluny, quan ja els anys 30 no tenia representació o només n'aconseguia un". Finalment, el dirigent democristià s'ha referit al recent trencament entre Convergència i Unió. “Jo tinc afecte pel president de la Generalitat, però ara no existeixen relacions amb Artur Mas en l’àmbit polític”. Tot i que ha admès que no té clar quina és la raó fonamental del trencament, Duran ha situat un dels punts principals en el fet que ell i la seva formació “no comparteixen l’estrategia de Convergència, a l'hora de posar-se d’acord amb Esquerra Republicana”. A més, ha recordat que Unió "va fer una votació entre els militants i va decidir la seva posició". En el mateix sentit, ha criticat que Convergència s'hagi definit a favor de la independència i hagi promogut l'última declaració al Parlament, perquè “en democracia les decisions s’han de prendre amb diàleg”.
El Papa Francesc i el nou arquebisbe de Barcelona
Finalment, Duran ha coimentat algunes notícies de l'actualitat de l'Església. Sobre el Papa Francesc, ha dit que té "un gran concepte d'ell, com a home valent i proper a la gent, de gran magnitud", i ha afegit que té “el testimoni d’un amic que és molt positiu” sobre el pontífex. Sobre el nou arquebisbe electe de Barcelona Joan Josep Omella, el líder d'Unió l'ha definit com “un home que te molt present la justicia social des del seu compromís missioner, cosa que fa pensar que serà un bon succesor”. I sobre alguns intents d'excloure el fet religiós de la vida pública, com el de l'Ajuntament de Barcelona amb la substitució del Nadal per un "solstici d'hivern", el dirigent democristià ha lamentat que, "ara en l'esquerra, hi hagi aquesta visió més basada en el laïcisme excloent que no pas en la sana laïcitat que respecta la diversitat religiosa". Com a síntesi, ha conclòs que manca sentit de pertinença a una cultura cristiana i a una societat plural, no pas laica. “Em preocupa la nostra feblesa, no la fortalesa d'altres cultures, com és el cas de l’Islam, habitualment pacífica i no violenta però amb brots de fonamentalisme”.
Josep-Antoni Duran Lleida encapçala candidatura al Congrés dels Diputats per quarta vegada consecutiva en unes eleccions generals espanyoles. Després que el 2004, el 2008 i el 2011 ho va fer encapçalant la llista amb les sigles de Convergència i Unió, ara lidera una opció només del partit democristià, cosa que en principi disminueix les possiblitats que les seves llistes aconsegueixin grup parlamentari a la cambra baixa. Duran Lleida, nascut a la localitat d’Alcampell, a la franja de ponent, el 27 de març de 1952, va començar a fer política l’any 1974, quan es va afiliar a Unió, i després va ser elegit regidor a Lleida el 1979. El 1982 va obtenir la seva primera acta de diputat a Madrid i, el 1982, va presidir per primera vegada el Comitè de Govern d’Unió, càrrec del qual es va apartar i va recuperar el 1987. Des d’aleshores, Duran ha combinat les tasques de líder de partit amb alguns càrrecs, entre els quals destaquen el de conseller de Governació i Relacions Institucionals, entre finals de 1999 i gener de 2001, i el de president de la Comissió d’Afers Estrangers del Congrés dels Diputats aquests últims anys.
Advocat de professió i llicenciat en Dret, als seus 63 anys, Josep-Antoni Duran Lleida viu el moment actual amb la trajectòria de més de la meitat de la seva vida dedicada a la política. L’humanisme cristià, el catalanisme polític i l’obertura al diàleg són alguns dels eixos que han marcat i marquen les seves propostes per als ciutadans.
Es pot escoltar AQUÍ tota l'entrevista a Josep-Antoni Duran i Lleida.
