El procés de petició d'indult per als presos independentistes començarà a caminar a partir de dilluns vinent. Ho ha anunciat aquest dimecres el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, des del Congrés i durant la sessió de control al govern espanyol, en resposta a la diputada Laura Borràs. Hi ha tres peticions presentades que fan referència a presos de l'1-O: una del jurista Francesc Jufresa, que sol·licita l'indult total o parcial de tots els condemnats, una altra demanada pel sindicat UGT per a l'exconsellera Dolors Bassa i una tercera dels expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert per a Carme Forcadell. Aquest mateix dimecres, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, l'advocat Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau a Barcelona, ha assegurat que serà difícil que prosperi un indult que comporti la sortida dels 9 dirigents de la presó i en llibertat de manera immediata, però ha aclarit que "tècnicament tot és possible".
Podríem dir que ha estat un anunci inesperat, almenys per a la immensa majoria de ciutadans. Ho ha estat també dins dels àmbits judicial i polític?
Certament ha sorprès, però no hauria de ser així perquè, quan l’indult està sol·licitat, es molt normal considerar formalment la petició. Sí que ha estat sorprenent el moment i potser també la manera d'anunciar-lo, però no hauria de ser tampoc així.
Hem sabut que començaran els tràmits dilluns vinent i ens agradaria saber una mica més de com anirà tot plegat. Quins passos seguirà aquesta tramitació? De quines instàncies o persones depèn tot el procés?
La llei vigent preveu la possibilitat que el govern anul·li o esborri la pena o la sanció. La pot anul·lar o extingir totalment o de manera parcial. Fer-ho en la seva totalitat seria quelcom molt excepcional. També es podria commutar la pena i substituir-la per una altra menys greu. I en aquest cas, sí que es tracta d’un fet habitual, i s’ha fet en tot tipus de delictes, per corrupció o per terrorisme. Es pot consultar perquè ha estat publicat. És prou habitual i, tot i que no es dona en la majoria dels casos, sí que hi ha exemples. L’amnistia existeix perquè la pròpia llei preveu que la seva aplicació pot no ser del tot justa o no haver donat la resposta adequada. És un acte polític, discrecional amb el qual el govern diu que aquella pena és injusta.
Comença ara el tràmit per als indults, però els processos jurídics acostumen a ser lents. Serà el cas? Quins terminis podem esperar en un procediment com aquest?
El que ha de fer el govern és demanar al tribunal que ha dictaminat sentència el seu parer, amb un informe, i la seva opinió sobre la possibilitat d'indultar o no. I serà probablement desfavorable. Cal veure també si hi ha víctimes (en aquesta cas no n'hi ha perquè són delictes de malversació i desobediència) i l'executiu ha de decidir, amb un reial decret, si concedeix aquest indult, si és total o parcial, com quedaria la reducció de la condemna i, si ho veu pertinen, canviar-la per una multa o inhabilitació.
Creu que prosperarà aquest tràmit per indultar els líders independentistes?
L’indult total no es donarà, perquè tots ja han complert una part de la condemna, El límit seria el temps que ja porten privats de llibertat. Tècnicament tot es possible, però cal tenir present el cost polític que pot tenir per al govern.
I el Tribunal Suprem pot tombar un indult ja atorgat?
Sí que podria fer-ho. Tota decisió del govern es podria anul·lar, sobre tot si hi hagués algun error de paràmetres legals.
