En directe

Fórmula Estel

RÀDIO ESTEL

El bisbe jesuïta Kike Figaredo, de Cambodja, recorda que les mines antipersona ataquen sobretot allà on hi ha pobresa

S'ha celebrat aquest divendres, com cada 4 d’abril des de fa 8 anys, el Dia Internacional d’Informació sobre el Perill de les Mines i d’Assistència…

4 abril 2014

Redacció

Comparteix

S'ha celebrat aquest divendres, com cada 4 d’abril des de fa 8 anys, el Dia Internacional d’Informació sobre el Perill de les Mines i d’Assistència per a les activitats relatives a aquestes armes. El bisbe de la diòcesi cambotjana de Batambang, el jesuïta asturià Kike Figaredo, ha explicat aquest matí, en el Mirador de l’actualitat del programa El primer cafè de Ràdio Estel, que “la lluita contra les mines en aquest país ha donat grans fruits els últims 30 anys”, el temps que porta allà com a missioner. “Hem millorat molt”, ha dit. Sense anar més lluny, Kike Figaredo ha explicat l’últim accident, que “va matar un home i va deixar diversos ferits en una zona rural de Cambodja molt transitada a 40 quilòmetres de Batambang”. El bisbe jesuïta ha dit que, des de la seva prefectura, “l’Església segueix ara 500 casos de mutilats o ferits per les mines, unes bombes que arriben a Cambodja des de diversos països però sobretot de la Xina i el Vietnam”. Kike Figaredo ha explicat que Cambodja té 15 milions d’habitants, dels quals només 35.000 són catòlics. El bisbe jesuïta ha recordat, això sí, que "l’acció dels cristians a Cambodja és per a tothom, sense exclusions".

D’altra banda, en el mateix col•loqui d’aquest matí a Ràdio Estel, el president de Justícia i Pau a Barcelona, Arcadi Oliveres, ha destacat els avenços que hi ha hagut en el si de les Nacions Unides, i ha recordat “una experiència personal que va servir per aprovar la Convenció Internacional vigent actualment”. Oliveres ha explicat que, el 1991 a Londres, va assistir “a una important reunió on es va decidir avançar cap al que després va ser la Convenció d’Ottawa de 1997”.

En una altra intervenció, el president de Mans Unides a Barcelona, Joan Martí Llobet, ha destacat la importància de “donar suport a projectes on hi hagi afectats per les mines”, com fa l’entitat catòlica. “Tot i que la realitat actual és la que és, la intervenció dels països que van signar el tractat fa que les coses no estiguin pitjor, ja que els anys posteriors a la guerra produeixen més morts que la mateixa guerra en sí, i merma fins i tot el teixit social d’un país”, ha afegit.

També ha intervingut en el col•loqui d’aquest divendres a Ràdio Estel el president de l’Observatori del Tercer Sector, Quim Sabater, que ha atribuït el problema de les mines a “la manca de voluntat de molts governants i persones poderoses”. Es calcula que hi ha a tot el món 167 milions de mines en 78 països, amb una mitjana de 15.000 morts cada anys provocades per aquestes armes, i que desactivar i destruir una mina costa més de 750 euros. A més, caldrien més de 1.000 anys i 30.000 milions d’euros per eradicar-les. A tot això, cal cafegir que 300.000 persones mutilades necessiten pròtesis i altres proteccions.

Es pot escoltar aquí el col·loqui sencer (a partir del minut 27'00").

Més actualitat

Els experts alerten que falten diners i recursos per aplicar la reforma del Codi Civil Espanyol que elimina la incapacitació de les persones

Una tutora amb una persona amb discapacitat, ensenyant-li com llegir i interpretar les factures.

Xavier Puigdollers, membre de la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, avisa que les institucions tutelars hauran de refundar-se

5 desembre 2022

Redacció

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022