El Consell Mundial d’Esglésies és un organisme que ha tingut un paper molt important a l’hora de «crear» i formar l’ecumenisme actual, que passa des de fa dècades «de la confrontació al treball per caminar junts els cristians, dialogant, cap la unitat de totes les Esglésies». En formen part 350 comunitats cristianes d’arreu del món, i sempre ha estat capdavanter en el treball per la unió des del compromís social dels mateixos cristians. Antoni Matabosch, que ha assistit a set de les deu Assemblees Mundials del Consell Mundial, explica el procés de gestació, constitució i evolució d’aquest organisme en el llibre 'El Consejo Mundial de Iglesias (1910-2021). Hacia la unidad perdida’ (editat per Sant Pacià Books)'. Matabosch, també president de torn del Grup de Treball Estable de Religions (el GTER), ha explicat aquest dimarts, des de l'espai Temps de diàleg de Ràdio Estel, la seva experiència ara reflectida en aquest treball.

Jo, des de fa més de 50 anys, estic en contacte amb el moviment ecumènic, des que el Concili Vaticà II va fer un canvi molt complet en la relació amb les altres confessions cristianes. Des del 1965, he anat seguint l'ecumenisme a nivell local i mundial. El Vaticà II diu que, encara que l'Església catòlica pensi que té els elements essencials de l'Església de Crist, també hi ha en les altres confessions cristianes una presència de Déu i de Crist, cosa que permet que hi hagi possibilitat de millora entre les diferents creences. En definitiva, el camí cap a la unitat és un treball junts, parlant i col·laborant per arribar a la unitat dels cristians, que esperem que arribi un dia.

De fet, va començar ara fa ja un segle una nova manera de relació entre els cristians. Fins a aleshores uns estaven contra els altres i cadascú volia xuclar o absorbir els altres. Però a partir de la tasca dels missioners protestants, es va veure que la unió dels cristians era una condició per a l'evangelització, perquè Jesús va dir que calia estar units perquè el món cregui. L'ecumenisme, en definitiva, vol un testimoniatge d'unitat, una unitat doctrinal en allò que és bàsic i una comunió en l'evangelització i el testimoniatge entre tots. El Consell Mundial d'Esglésies, creat el 1948, ha anat creixent. Va començar amb 148 esglésies i, ara, n'hi ha 350. Hi ha hagut un augment quantitatiu, però també sobretot qualitatiu. Les esglésies s'han anat coneixent, sobretot les històriques: anglicanisme, ortodòxia, luteranisme, reformats... Tots han anat fent un camí junts. I el Consell Mundial és l'organisme que va anar impulsant tot aquest treball.

Si. Per exemple, el baptisme està gairebé acceptat per totes les creences cristianes. Cada confessió reconeix el baptisme de les altres. Ens reconeixem com a cristians els uns als altres. Hi ha hagut també acords sobre l'Eucaristia, molt important perquè és el fet central de la fe cristiana i les celebracions. També hi ha acords importants amb els anglicans i els luterans. Després hi ha hagut traduccions conjuntes dels textos bíblics. Pot semblar que el procés està de vegades aturat, però és que tants segles de separació, 1.500 anys en alguns casos, pesen molt i fan que assolir la unitat no pugui ser ràpid. Els camins s'han de retrobar. Per exemple, els segles XVI i XVII van ser molt durs, amb guerres entre protestants i catòlics. Aquí a Catalunya, el Grup de Treball Estable de Religions manté una bona concòrdia entre cristians i després amb jueus i musulmans. Tots treballem conjuntament en moltes coses, des de fa 16 anys, i ha donat els seus fruits.

El Consell Mundial d'Esglésies va tenir una certa crisi d'èxit. Primer era l'única institució que treballava per l'ecumenisme i el promovia. Després, la idea es va anar expandint, fins i tot en el Concili Vaticà II, i els catòlics van entrar de sobte en el moviment ecumènic. L'Església catòlica, tot i que no forma part del Consell Mundial d'Esglésies, hi col·labora molt activament. I ara el Consell Mundial ha deixat de ser l'únic organisme. Al setembre de 2022 es farà a Karlsruhe (Alemanya) l'onzena Assemblea d'aquest gran col·lectiu ecumènic internacional. Tot és un camí que, a més, també es dona més enllà del cristianisme. Per exemple, l'ONU va decidir fixar per al febrer la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional, a la qual ens unim des del GTER a un acte al Parlament de Catalunya.