El vicepresident del govern català en funcions de president, Pere Aragonès, i el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, van exhibir aquest dimarts una bona sintonia en la «lluita contra el 'dúmping fiscal' a la Unió Europea i a l´Estat». Així ho van constatar en la reunió que van celebrar, durant una hora i mitja, a la Zona Franca de Barcelona. A la reunió, segons la Generalitat de Catalunya, Aragonès i Puig també van coincidir en la «voluntat de seguir cooperant fluidament» i «vetllar pels interessos compartits, com és el cas del Corredor Mediterrani», així com en la necessitat de «proposar i gestionar els fons europeus de reconstrucció» i «reivindicar el paper de les regions en aquesta matèria». Aquest dimecres, en una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, el director del Centre d’Estudis per al Transport a la Mediterrània Occidental (CETMO), Òscar Oliver, ha valorat la trobada i les idees de col·laboració per portar a terme el Corredor Mediterrani.
Quina valoració global fa vostè d’aquesta reunió de treball entre el vicepresident català i el president valencià?
En primer lloc, penso que tot el que sigui posar en valor el Corredor Mediterrani és bo, una gran notícia. Dit això, cal recordar que no es tracta d’una iniciativa nova. Pasqual Maragall ja va posar en marxa la iniciativa Pirineus Mediterrània, que incloïa també col·laboracions entre Catalunya, l’Aragó i el País Valencià, una àrea que englobava regions franceses. És històric l’agermanament entre aquests territoris perquè compartim la llengua, la cultura i moltes tradicions. Tot i que no és fàcil, molts cops apareixen les diferencies purament polítiques, depenent dels governs de torn, i no sempre s’han donat les condicions per a unes bones relacions.
Per què és important una cooperació més gran entre Catalunya i la Comunitat Valenciana, els dos grans territoris de la Mediterrània peninsular?
Crec que aquesta cooperació ha de ser molt bona per als dos territoris, però el Corredor Mediterrani va mes enllà de la Península Ibèrica, perquè és transnacional, i podríem dir que també arriba fins a regions d’Itàlia. És un espai que forma, d’una manera molt clara, una de les prioritats d’Europa en transports, per exemple. Pot ajudar molt a consolidar-lo una col·laboració entre Catalunya i el País Valencià, però va més enllà.
Quina és ara la situació del futur Corredor del Mediterrani, pel que vostè sap també en l’àmbit en què treballa?
Podem ser, per primera vegada, moderadament optimistes. El govern espanyol ha posat una persona de la meva confiança al capdavant de tot. Es tracta del valencià Josep Vicent Boira, una persona de perfil tècnic molt qualificada. Està desenvolupant aquest corredor des del punt de vista ferroviari. I cal que no oblidem que el projecte no és només ferroviari, sinó també portuari, aeroportuari i de transports en general. El conjunt de tot és un corredor de prosperitat econòmica i social. Seria moderadament optimista, per tant, pensant en els ciutadans. Costa de concretar-se, perquè parlem de despeses molt importants. Els pressupostos no poden assumir-les totes de cop, però la meva impressió és que, en un període moderadament curt, aquest corredor mediterrani serà una realitat.
El fet que Catalunya i València facin pinya en alguns temes econòmics i socials pot ser beneficiós per a Europa i per a tota la Mediterrània?
Per suposat, i no només per Europa, sinó que també serà beneficiós per al nord d’Àfrica, concretament el Magrib, començant pel Marroc, Tunísia i ara també Líbia, que properament pot tenir democràcia. Més que un corredor, podríem parlar d'un Arc Mediterrani.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 2 de desembre.
