Encara recordo la sorpresa que vaig viure d’infant quanvaig veure un braç tatuat —el d’unmasover del poble— i sobretot quan vaig saber que aquell dibuix erainesborrable. Amb els anys m’ha interessat allò que s’anomena bodyart, és a dir, les intervencions més o menys decoratives o artístiquessobre la pell. No recomano els tatuatges ni els piercings, perquè penso, entre d’altres coses, que Déu ens ha donatun cos prou bell i no cal modificar-lo, però respecto els motius ètnics, culturals i fins i tot religiosos dels quise’ls apliquen.

Per això m’ha impressionat lahistòria de la Sílvia...