El culte públic tornarà, a les esglésies catòliques i d'altres confessions presents a Espanya, el proper 11 de maig, inicialment amb un màxim d'un terç en l'ocupació de l'espai i, si tot va bé, fins a la meitat dues setmanes després. Així es contempla en el pla de desescalada cap a una nova normalitat, presentat aquest dimarts a la tarda pel president de govern espanyol, Pedro Sánchez. Aquest calendari serà un camí per deixar enrere el període de confinament i aïllament social en què ens trobem des que es va decretar l'estat d'alarma el 14 de març per frenar l'expansió de la Covid-19. Dins les 4 etapes que preveu el pla, el cap de l'executiu ha anunciat que els centres de culte podran obrir les seves portes a la participació de creients dins la primera fase, encara que només podrà accedir inicialment un terç de la capacitat.
A partir del 25 de maig, coincidint amb l'inici de la fase 2 i sempre que la situació general no empitjori, les esglésies o altres espais religiosos per al culte podran ampliar la seva capacitat d'aforament al 50 per cent. L'objectiu que s'ha marcat el govern espanyol, després del Consell de Ministres, és que Espanya arribi a la nova normalitat a finals de juny. La notícia de la reobertura del culte arriba tot just dos dies després que l'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan-Josep Omella, expliqués que havia demanat al gabinet de Pedro Sánchez tornar a obrir els temples al culte públic, alhora que confirmava que s'hi estava treballant. Va ser en l'homilia de la Missa de diumenge passat a la Catedral de Barcelona, on el cardenal Omella va demanar "paciència i respecte a les autoritats" i va admetre que "de vegades no som prou conscients de la potència amb què actua el coronavirus".
Mesures de protecció des del primer moment en l'àmbit de l'Església
Des que va esclatar la crisi sanitària, l'Església catòlica ha adoptat, concretament a Espanya però també arreu del món, una sèrie de mesures preventives per evitar els contagis. Entre les iniciatives, destaquen la retirada de l'aigua beneïda dels temples, la substitució del gest de donar la pau per prevenir el contagi i la petició expícita als fidels que no besessin o no toquessin amb les mans les imatges religioses de les esglésies, sobretot tenint en compte que l'inici de la pandèmia va tenir lloc en plena Quaresma. Recordem que, en aquest temps fort de 40 dies, els petons a peus i imans es feien més intensos, especialment els dies més propers a la Setmana Santa i la Pasqua.
Aquesta primera reacció va donar pas ja, coincidint amb la declaració de l'estat d'alarma, al tancament de totes les parròquies, santuaris i esglésies en general. La Conferència Episcopal Espanyola va fer ràpidament una crida a la població perquè es quedi a casa, alhora que va demanar als sacerdots que celebrin la litúrgia i, en moments en què sigui viable, obrin algunes estones les portes dels temples. No obstant això, a causa de la confusió que generaven alguns punts del decret governamental en allò que es referia al culte religiós (els apartats 7 i 11), es va considerar més adequat tancar les esglésies, de manera que els sacerdots estan celebrant l'Eucaristia a dintre, però sense que sigui possible l'obertura a la presència física de fidels.
