El projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2021 preveu un increment de la inversió a Catalunya del 48%, fins als 1.999 milions d'euros. A l'hora de comptar els fons destinats a inversió a Catalunya, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, afegeix 200 milions, que corresponen a endarreriments reconeguts per una sentència del Tribunal Suprem. En conjunt, la inversió real del sector públic estatal l'any 2021 serà de 19.299 milions. D'aquests diners, uns 12.125 milions són "regionalitzables" i es poden atribuir directament a una única comunitat autònoma. Aquest dijous, en el programa El Mirador de l’Actualitat de Ràdio Estel, el vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Oriol Amat, ha fet una breu anàlisi de totes aquestes previsions.

La meva valoració és que els pressupostos tenen punts positius i altres no tants. Crec que són realistes. És cert que tenim una tradició pressupostaria que tendeix a ser optimista amb els ingressos i la despesa, però la realitat és que el nivell de dèficit es més gran. La previsió és positiva en tant que es tracta de comptes expansius. L'economia necessita ser rescatada, especialment els autònoms i les petites i mitjanes empreses, per exemple, i valoro positivament que siguin uns pressupostos expansius. També està bé que es prevegin impostos a les rendes més altes, per exemple amb l’arribada de l’anomenada taxa Google, perquè les grans empreses tecnològiques paguin també més impostos. Tot això és molt positiu.

Un pressupost expansiu, on les despeses augmenten més d’un 10% i on els ingressos pugen només un 6, ha de deixar per força dèficit. Tot i ser optimista, augmentaríem el dèficit. Tenint present la destrossa del coronavirus sobre el sector empresarial, el problema no és ara el deute públic. Cal salvar el teixit empresarial. Totes les empreses que tanquin no pagaran quotes ni impostos i els treballadores hi seran a l’atur. És molt millor intentar salvar les empreses, perquè la factura serà més petita a llarg termini. Més val que augmenti el deute públic ara que no pas d'aquí a anys per tantes empreses tancades. Aquesta es de fet l'opció menys dolenta, i no en veig cap altra de millor. El manà no cau del cel, i les empreses s’han de salvar gràcies als governs.

Aquest es un problema recurrent. Catalunya presenta, històricament, dues circumstancies. La primera és que s’ha anunciat un 16,5% sobre el Producte Interior Brut destinat a nosaltres. Aquesta xifra és menys que el que preveien els pressupostos d'ara fa un any i mig i que no es van aprovar. És un problema, perquè Catalunya te un pes en el PIB del 10%. Per tant, no anem bé. D’altra banda, veiem habitualment que allò que es pressuposta no és el que s’executa. Normalment Catalunya rep menys del que es pressuposta. Quan s’hagi liquidat tot el pressupost, veurem que hi ha una part que no s’ha rebut. I és un gran problema, una feblesa d’aquests comptes.

Els fons europeus són una gran oportunitat per fer una transformació del país i que s’aposti més per la sostenibilitat, per la ciència, per la salut o per la digitalització. Cal que la distribució estigui molt racionalitzada i que el repartiment de tots aquests fons es digui a terme d’una manera molt controlada, amb criteris econòmics i no pas tot el contrari. Es tracta que no respongui altres tipus de criteris, que prevalgui el be comú. És molt important que aquests fons tinguin un bon control i una bona supervisió. La idea es transformar el país. Cal apostar seriosament per totes les àrees que ho necessiten. És important saber aprofitar aquesta oportunitat.

Espero que sí. Més val aquests pressupostos que no pas l’alternativa, que és no tenir-ne.