Déu vos guard, amics,avui és festa.
Diumengepassat a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, es va tornar a posar enescena la magnífica obra Ordo Virtutum(Ordre de les Virtuts) d’Hildergarda de Bingen, la mística alemanyabenedictina, doctora de l’Església, que fou canonitzada per Benet XVI. És undrama espiritual al·legòric del segle XII que tracta un argument sempre actual:el debat d’una ànima entre el bé (encarnat per les Virtuts, encapçalades per laseva reina, la Humilitat) i el mal (el Diable).
Larepresentació va anar a càrrec del grup Ardit Ensemble. Sense cap mésinstrument que la veu i seguint les pròpies anotacions de la santa —anomenadesneumes que són més rics gràficament que les notes gregorianes— les actrius iels actors, joves universitaris, van posar en escena aquesta obra, escrita fanou segles. En el marc d’aquesta església tan bonica, de nobles murs,construïda també en aquella època, la protagonista, l’Ànima, va serinterpretada per la professora francesa Catherine Schroeder, una de les màximesespecialistes i cantants de la música d’Hildegarda que s’ha dedicat durant mésde 25 anys a llegir i cantar a partir dels neumes.
A la capella del costatdel presbiteri, la capella de la Pietat, avui hospital de campanya, lespersones acollides, vulnerables, escoltaven la representació en un silencigairebé religiós. Ens ho deia mossèn Peio Sánchez, el rector de la parròquia. Iés que els més pobres tenen també el dret a la bellesa. Ho vaig recordar enl’acte de presentació de l’exhortació apostòlica Misericordia et Misera del papa Francesc, al Seminari. Un documentinspirat en l’emotiva trobada de Jesús amb l’adúltera. Vaig resumir els meussentiments davant d’aquesta exhortació amb el següent:
Sonet a Misericordia et Misera
Ningú no t’hacondemnat? Diu Jesús.
“No, Senyor”, respon ladona tremolosa
i sent que el seu pitper fi reposa:
en el Mestre no hi haombra de refús.
Sovint el nostre cor éstan obtús
la mirada gensmisericordiosa
la llengua implacable,afrontosa,
el blasme difamador,quin abús!
Cada jorn ve marcat perla presència
que ens guia les passesa consciència:
la força de la gràciadins el cor.
Temps de misericòrdia i de conhort,
sentiu? S’apropa ja lagran comesa:
O dolça revolta de latendresa!
