“La nit de Sant Joan és nit d’alegria, estrellat de flors, l’estiu ens arriba”. Així cantava Sisa aquesta Nit de Sant Joan.
... un any més, el solstici d’estiu omplirà Catalunya de revetlles, fogueres i petards. Amadeu Carbó, educador social, folklorista i escriptor, ha explicat a la Fórmula Estel per què utilitzem el foc en les festes: “Al foc li hem donat un dels valors simbòlics més alts: és purificador, destructor (i no cal que posem exemples), té aquesta màgia que en la foscor ens atrau i fa que ens apleguem al seu voltant perquè ens dóna escalfor, i transforma l’espai; un dels indicadors de la festa és que transformem els espais quotidians en espais festius, transformant-nos de manera visible, tant amb decoració com amb una foguera”.
Les fogueres de Sant Joan s’encenen amb la flama del Canigó, una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país. “De fet, a finals del segle XIX, els catalans ja tenim una idea dels focs de Sant Joan, de transformar-los en uns focs, no tant sosticials, sinó uns focs que tinguéssin alts continguts identitaris i culturals”, ha recordat el folklorista Amadeu Carbó, que també ha apuntat que la flama del canigó és una tradició que ha arrela després d’altres intents fallits.
Escolta l'entrevista sencera (minut 47)
