En directe

Fórmula Estel

RÀDIO ESTEL

El jesuïta Jaume Flaquer creu que Turquia evoluciona bé, mentre que Lluís Foix dubta de la seva integració a Occident

La situació inestable que viu Turquia aquests últims mesos, sobretot ara amb una onada de protestes contra casos de corrupció que afecten el govern de…

10 gener 2014

Redacció

Comparteix

La situació inestable que viu Turquia aquests últims mesos, sobretot ara amb una onada de protestes contra casos de corrupció que afecten el govern de Tayyip Erdogan, ha estat aquest divendres el tema d’anàlisi en el Mirador de l’actualitat del programa El primer cafè de Ràdio Estel. El jesuïta Jaume Flaquer, responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia, ha explicat que els cristians turcs tenen una gran responsabilitat i estan aportant valors molt positius. Flaquer ha dit que “la presència catòlica és sobretot a Istambul i a Ismir, on hi ha una comunitat franciscana de certa importància, així com altres congregacions religioses”, i ha comentat que “els jesuïtes es troben ara a Ankara, després de les missions anteriors entre els armenis, i a la capital hi ha molt pocs catòlics, la majoria treballadors de les ambaixades, amb només quatre capellans, que són tres jesuítes i el nunci”.

El jesuïta català ha afegit que “hi ha un altre jesuïta que està atenent, en ciutats satèlits d’Ankara, refugiats afganesos i iraquians”. Jaume Flaquer també ha qualificat de “bon signe” que hi hagi hagut “dimissions en el govern turc, cosa que significa un gest d’apropament a mecanismes europeus i moderns”. Segons Flaquer, “la qüestió és que, al darrere de tot això, Turquia està vivint un boom de la construcció semblant al d’ara fa uns anys, cosa que genera una corrupció espectacular que ara esclata amb aquest afer”.

Per la seva banda, el periodista Lluís Foix ha expressat molts dubtes sobre la possibilitat que Turquia entri en la Unió Europea i s’integri en el món occidental. Foix ha subratllat que “el país és una prova pilot sobre les possibilitats que té una societat majoritàriament musulmana de convertir-se en democràtica, cosa que fins ara s’ha produït en molt pocs casos, per exemple a Indonèsia, i a Turquia es recull l’herència del 1920, amb la caiguda de l’imperi Otomà”. També ha intervingut en el col•loqui l’economista Alfons Calderón, que ha destacat la importància de Turquia per a l’economia espanyola, perquè “representa un mercat molt important, el primer per a les exportacions espanyoles extracomunitàries després dels Estats Units i el Marroc”. Com a exemple, Calderón ha explicat que “hi ha moltes inversions espanyoles, com és el cas del BBVA, que ha comprat un banc turc”.

Sis mesos després de la revolta de la plaça Taksim, les últimes mobilitzacions s’han organitzat amb l’objectiu de fer fora el primer ministre Recep Tayyip Erdogan, acorralat per un escàndol de corrupció que l’ha obligat a canviar mig govern. La crisi està provocada per un escàndol polític i financer que ha fet crèixer la desconfiança en els dirigent d’un país definit constitucionalment com a laic i marcat tradicionalment pels fràgils equilibris socials i polítics.

Més actualitat

Els experts alerten que falten diners i recursos per aplicar la reforma del Codi Civil Espanyol que elimina la incapacitació de les persones

Una tutora amb una persona amb discapacitat, ensenyant-li com llegir i interpretar les factures.

Xavier Puigdollers, membre de la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, avisa que les institucions tutelars hauran de refundar-se

5 desembre 2022

Redacció

Dolors Sabater: "Són els polítics els qui han de canviar el model policial, no els policies"

Dolors Sabater, presidenta de la CUP al Parlament i de la comissió sobre el model policial dels Mossos d'Esquadra

La presidenta de la CUP al Parlament i presidenta de la Comissió sobre el model policial, acusa el PSC de ser "portaveu del 'lobby' dels sindicats" de la policia

2 desembre 2022

Redacció

"La cultura de la violació està tan arrelada que considerem normals aquestes campanyes"

Moltes mans tapen la cara d'una dona, davant un fons negre.

El principal repte dels moviments feministes és desmuntar aquesta estructura que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones

1 desembre 2022