Joan Lluís Pérez Francesch, professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma, Jordi López Camps, col·laborador de Cristianisme i Justícia i exdirector general d'Afers Religiosos, i Lluís Batlló, advocat penalista, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, la imminència del judici per l’1 d’octubre, que es visualitza amb el trasllat aquest divendres dels presos independentistes a Madrid, mentre segueix havent-hi aspectes encara molt incerts del que pot ser el desenvolupament de les sessions. López Camps ha assegurat que "l'única sentència possible que es pot esperar és l'absolució i que el tribunal demani perdó per haver mantingut a la presó unes persones innocents". En la mateixa línia, ha lamentat que "el judici de l'1-O no està organitzat per escatir una veritat sinó per a una venjança". Igualment ha qualificat de "justificades les mobilitzacions per transmetre en quin estat està una part del poble de Catalunya sobre aquest procés i també com es veu des d'instàncies internacionals". 

Batlló ha recordat que "Mariano Rajoy, no va ser capaç de dialogar, i ho va deixar tot al jutjat". D'altra banda, però, ha aclarit que "alguna cosa va passar al setembre i octubre de 2017, cosa que fa que la clau que l'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal, on inclou de rebel·lió, és considerat de la mateixa manera o no pel Tribunal Suprem". Finalment ha dit que espera "que el Tribunal Suprem ens deixi bocabadats i dicti una sentència que, encara que no agradi als independentistes, no agradi tampoc als contraris sinó únicament una interpretació de la llei". Finalment Joan-Lluís Pérez Francesch ha dit que el judici "és innecessari, confús i repressiu", i que "comprèn la reacció contrària, perquè allò que no s'ha pogut solucionar políticament als despatxos es porta als tribunals, cosa que no és la millor aposta, com tampoc la del carrer, tot i que s'entén que hi hagi gent que no hi vegi cap altra possibilitat".

Les acusacions de rebel•lió, sedició i malversació constitueixen els principals presumptes delictes a 9 dirigents en presó preventiva, mentre una part important dels catalans es mostren des de fa mesos contraris a aquest procés judicial i sobretot demanen la llibertat provisional. Es preveuen, en qualsevol cas, repercussions socials i polítiques d’una vista decisiva per saber fins a on pot arribar la valoració de la justícia espanyola i la seva credibilitat. L’inici serà probablement la primera setmana de febrer.