Déu vos guard, amics, avui és festa i avui és l’Assumpció de la Mare de Déu.

Parlava amb un amic, creient però no gaire practicant. Em deia que està convençut de la gran importància que té Maria en la Història de la Salvació. La seva afirmació m’ha sorprès una mica, perquè normalment les persones més racionals no solen donar gaire importància a la mare de Jesús. Ell sí. Ell  creu que Maria és una dona forta, amb una fe treballada, que va saber donar a Déu un sí total, irreversible i incondicional. Aquell “sí” va ser indispensable per a la Salvació.

A més, en aquell context històric i cultural tan difícil per a la dona, Maria fou valenta, decidida i intrèpida. Maria no va tenir una vida planera, per això la intuïció popular ha meditat llargament en els dolors de Maria, com podem veure plàsticament en la Capella dels Dolors de Mataró,  d’Antoni Viladomat, la nostra petita Sixtina, recentment restaurada.

De fet, el nostre poble és pregonament marià. La Mare de Déu ha entrat en la cultura popular, gràcies a les advocacions, tan variades, als santuaris que li són dedicats, a les dites i exclamacions que diuen encara els grans com “Mare de Déu!”, “Verge Santa!” o “Àngel a Maria!”

Avui la contemplem en el seu triomf, en la seva Pasqua. Maria és alçada com un estendard. I un estendard és per alçar-lo ben amunt. Maria és ben visible. La poden contemplar en la seva victòria pacífica tantes dones que encara avui pateixen discriminació, maltractament, opressió. Tantes dones discriminades pel seu gènere. Se la miren també aquelles que han superat les barreres, que han fet valdre els seus drets, que ocupen altes responsabilitats, que exerceixen la seva professió, el seu art, amb enginy i creativitat. Se la miren aquelles que són esposes, mares i àvies abnegades i exemplars. Si Maria és beneïda entre totes les dones, totes les dones són també beneïdes en Maria.

Que tingueu una bona festa!