Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, i Manuel Milián Mestre, escriptor i analista polític, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació política catalana, que té ara, entre les seves aportacions, la d’un PSC que ha donat continuïtat, després del congrés d’aquest cap de setmana, a la seva direcció encapçalada per Miquel Iceta, amb Salvador Illa i Eva Granados reforçats. Milián Mestre ha qualificat de "bona notícia que el Partit dels Socialistes de Catalunya hagi reunificat la seva posició, perquè hi havia discrepàncies internes que es van fer evidents amb la ruptura pel catalanisme de la formació, cosa que sobta una mica". Després de comentar que "aquest diumenge va abandonar el partit Joaquim Nadal", ha afegit que "el PSC té un problema dicotòmic des del principi, amb una militància activa amb un marcat caràcter catalanista, que és positiu, i després un electorat molt ampli no catalanista, sobretot format per gent que procedeix de la immigració". L'escriptor ha admès que "aquesta dicotomia ha fet mal al PSC, perquè el gruix de vot el tenia en un àmbit que no era el que marcaven els capdavanters del partit". Ha conclòs igualment que el partit "queda ara més cohesionat, amb una oferta política més sòlida i amb previsió de sumar dos terços dels fins ara votants de Ciutadans".
En un terreny polític més global, Manuel Milián Mestre ha dit que se sent "orfe políticament, no només pel PP, sinó per altres forces que no arriben als mínims i no tenen identitat". S'ha definit com "un catalanista que se sent català i espanyol" i com un home "amb una visió humanista cristiana que no es troba en cap força política". L'exdiputat ha assegurat que "aquest país necessita urgentment refundar la democràcia cristiana, però no pas amb una nova Unió Democràtica, que tapava una mica aspectes amb un 'ara sí, ara no'". Ho ha argumentat explicant que "no hi ha cap partit que defensi una visió moral del que és el cristianisme en relació amb la política", i que "tindrem en pocs anys un potent partit islàmic a Espanya, davant el qual caldrà veure què hi diuen les esquerres". Finalment Manuel Milián ha reivindicat una força política que pugui tenir "l'humanisme cristià com a filosofia, el reformisme com a procediment sense rupturisme i la reconciliació nacional com a objectiu fonamental i punt de partida, un valor que ara està més que tocat, amb dos blocs i líders que no volen seure a la cadira, perquè té delicte que Carrillo i Fraga s'entenguessin i que ara no s'entenguin Pablo Casado i Pablo Iglesias". En definitiva, Milián Mestre ha lamentat que "s'han trencat els ponts, cosa que és molt greu perquè, quan això passa de manera virulenta, no se sap com pot acabar tot".
Xavier Torrens, per la seva banda, ha destacat que "la bona notícia per al PSC és que el més previsible, quan hi hagi eleccions catalanes, passarà de la quarta posició actual probablement a la segona perquè aconseguirà previsiblement votants de Ciutadans, que s'enfonsarà". Més a nivell global, el professor de la Universitat de Barcelona ha destacat que "aquests anys hi ha hagut un reordenament polític general, com si fos una gran onada després de la qual el mar s'ha de calmar, tot i que no sabem com ni quan". A més, ha comentat que "ara a nivell espanyol tenim PSOE i Podem a l'esquerra i PP i sorprenentment Vox a la dreta, cosa que a l'abril semblava impensable, mentre que hi ha a Catalunya Esquerra i Junts per Catalunya en la part independentista i PSC i Catalunya en Comú a l'altra".
Durant els primers minuts del col·loqui, ha intervingut també Roberto Labandera, que ha participat en el congrés socialista com a delegat. El també exdiputat ha destacat que "el PSC ha consolidat una línia mantenint alguns trets diferenciadors, que poden generar conflicte de debat en altres àmbits del socialisme espanyol, però que són irrenunciables". És el cas, segons Labandera, de "la consideració de Catalunya com una nació, la defensa de les característiques de la immersió lingüística o altres qüestions". L'exportaveu parlamentari ha conclòs que, "per poder governar el PSC, serà necessari fer aliances amb altres forces progressistes, amb un bipartit o un futur tripartit, encara que sigui amb sectors independentistes".
Ha estat un congrés plàcid per al primer secretari dels socialistes catalans, que afronta una nova etapa en què busca recuperar el terreny perdut des del 2012, coincidint amb el procés i amb l’augment de l’independentisme. El reelegit Iceta vol presentar a la societat propostes moderades i catalanes davant el repte de trobar sortides al conflicte polític i a l’actual bloqueig institucional tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat. En la direcció sorgida d’aquest congrés, surten reforçats Salvador Illa, que repeteix com a secretari d’Organització i assumeix també l’àrea d’acció electoral, i Eva Granados, que passa a ser viceprimera secretària del partit després d’haver-se encarregat aquests anys de la política institucional.
Illa, exalcalde de la Roca del Vallès, també forma part ara mateix de l’equip negociador socialista amb Esquerra Republicana per a la investidura de Pedro Sánchez. Ha aconseguit, després de les convulsions internes dels últims cinc anys amb la dimissió de Pere Navarro, tornar a cohesionar una formació política molt malmesa dins un context de creixent fragmentació a Catalunya. Granados, per la seva banda, ha estat la redactora de la ponència debatuda aquest cap de setmana, amb alguns girs i novetats programàtiques, com ara la flexibilització de la immersió lingüística, mantenint-la però amb algun matís, o la visió crítica del paper dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat. A més, es defineix Espanya com una “nació de nacions”, un nou text que permet els socialistes catalans mantenir la seva personalitat davant un PSOE on hi ha visions molt crítiques amb aquest i altres plantejaments territorials. El nucli més proper a Miquel Iceta es completa a partir d’ara amb Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, que assumeix la presidència del PSC, en substitució d’Àngel Ros. A la nova executiva, a més, s’han incorporat perfils tècnics dins una aposta per la paritat i per augmentar l’equilibri territorial intern.
