El Sant Pare ha dit aquest dijous, a un grup d’ambaixadors que presentaven les seves credencials a la Santa Seu, que "no hem de permetre que els malentesos i les pors afebleixin la nostra determinació”, i ha afegit que “estem cridats a construir una cultura del diàleg que ens ajuda a reconèixer l'altre com un interlocutor vàlid”. Així s’ha expressat Francesc en rebre els representants diplomàtics concretament de les repúbliques de les Seychelles, Estònia, Malawi, Zàmbia i Namíbia i del Regne de Tailàndia, acreditats davant la Santa Seu. En el seu discurs, el pontífex els ha recordat que, malgrat les diferències culturals, és possible construir la unitat en favor de les persones més necessitades. "Moltes persones tendeixen a aïllar-se davant la duresa de la realitat, perquè tenen por del terrorisme i també del fet que el creixent flux de migrants canviï radicalment la seva cultura, la seva estabilitat econòmica i el seu estil de vida", ha explicat. En aquesta línia, ha afegit que "aquestes pors són comprensibles i no les podem afrontar amb lleugeresa, sinó amb valentia i compassió, de manera que els drets i les necessitats de tothom siguin respectats i garantits".
Aquests problemes, segons el pontífex, necessiten no només que reflexionem i discutim sobre tot el que comporten, sinó també que manifestem signes concrets de solidaritat amb els nostres germans i germanes que es troben en greu dificultat. Ha comentat, en la mateixa línia, que "les nostres iniciatives en nom de la pau haurien d'ajudar les poblacions a quedar-se als seus països i, alhora, respondre a la crida a assistir els migrants i els qui els ajuden". Parlant de la violència i de la migració forçada, el Sant Pare ha subratllat la determinació de "fer que el món conegui aquesta condició crítica per la qual estan passant molts dels nostres germans, perseguits per la seva fe", particularment en el cas dels cristians. En aquest sentit, el Papa ha ratificat el constant suport dels diferents dicasteris de la Cúria Romana a la realització de la seva missió.
Reforça la denúncia a l'enriquiment desbocat
El Papa ha dit, d'altra banda, que “els qui s'enriqueixen explotant la gent amb el treball són com sangoneres”, i que això “és pecat mortal”. En l’homilia de la Missa matinal aquest mateix dijous a la Casa Santa Marta, a partir del comentari de la primera lectura del dia, de la Carta de Jaume, Francesc ha recordat que el text “és una ferma advertència per als rics que acumulen diners explotant a la gent”. Després de subratllar que «les riqueses en elles mateixes són bones», però «relatives, no pas absolutes», el pontífex ha explicat que s'equivoquen els qui segueixen l'anomenada «teologia de la prosperitat», segons la qual «Déu et fa veure que camines en justícia, si et dóna tantes riqueses». El problema no és, segons el bisbe de Roma, el d'atacar les riqueses, perquè no es pot servir Déu i les riqueses, ja que que es poden tornar «cadenes», que treuen la llibertat de seguir Jesús. El Papa ha fet seves les paraules de Sant Jaume, quan constata que «el salari que han retingut als qui van treballar en els seus camps destapa el clam dels recol•lectors, un fet que ha arribat a les orelles del Senyor de l'univers».
Finalment el Sant Pare ha recordat que, «quan les riqueses s'aconsegueixen amb l'explotació de la gent, aquests rics exploten el treball de la gent i la pobra gent es torna esclava». En aquest sentit, ha posat l'exemple dels contractes "de setembre a juny, sense assegurança sanitària per menjar, després, aire". Francesc ha recordat un comentari que li va fer un dia una jove, que havia trobat una feina d’11 hores al dia, per 659 euros en negre. I li van dir que, "si no li agradava, al darrere hi havia una llarga cua". I posant l'accent en el clam de la gent esclavitzada, al crit de justícia que arriba al Senyor, el Papa ha subratllat l'actualitat de l'esclavitud laboral, ja que «avui es produeixen també situacions de veritable esclavitud». El pontífex ha afegit que “Jesús ens diu encara avui que no cal acumular riqueses esclavitzant els treballadors”, i ha fet una crida a "meditar sobre l'explotació que esclavitza als treballadors, un drama tristament actual". El Papa ha donat així continuïtat al missatge de l’audiència general d’ahir, en què denunciava l’acumulació de riqueses en mans d’un pocs.
Expedició a la JMJ amb el Papa, organitzada per l'Episcopat espanyol
Finalment destaquem que més de 30.000 joves, 500 sacerdots i 54 bisbes viatjaran a Cracòvia durant el mes de juliol per ser amb el Papa Francesc en la Jornada Mundial de la Joventut, que se celebrarà en aquesta ciutat polonesa entre els dies 26 i 31 de juliol. Madrid, Getafe, Pamplona, València, Toledo i Sevilla són les ciutats d'on provenen la majoria de les inscripcions rebudes al web oficial d'aquesta JMJ. El Departament de Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola, que presideix el bisbe de Solsona Xavier Novell, ofereix un viatge de 16 dies, que comença a Berlín i acaba a Viena, una modalitat per a la qual ja no hi ha places, una segona opció d’11 dies que comença a Poznan i acaba una mica després les jornades, anada el dia 24 i tornada el 31.
Els joves espanyols s'allotjaran en cases de famílies locals, en escoles de Bochnia a 30 quilòmetres de Cracòvia i en pavellons esportius. El 25 de juliol, festivitat de l'apòstol Sant Jaume, tots viatjaran al santuari de Częstochowa per participar, al costat dels bisbes i sacerdots, en l'Eucaristia que presidirà el cardenal Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal. A partir del 26 de juliol, els joves espanyols participaran, com la resta de nois i noies de tot el món, en el programa oficial de la trobada. Des del dia 28, serà amb ells el Papa Francesc.
Es pot escolat AQUÍ l'edició de Diari del Papa corresponent a aquest dijous 19 de maig.
