Francesc ha presidit aquest dimarts el Consistori Ordinari Públic per a les Canonitzacions dels beats Teresa de Calcuta, José Sánchez del Rio, el "Cura Brochero", María Isabel Hesselblad i Estanislau de Jesús i Maria. Segons l’anunci fet pel mateix Sant Pare, el 5 de juny seran canonitzats Estanislau de Jesús i Maria, sacerdot i fundador de l'Orde de Clergues Marians de la Immaculada Mare de Déu, i Maria Isabel Hesselblad, verge i fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador de Santa Brígida. El 4 de setembre es convertirà en nova santa la Mare Teresa de Calcuta, verge i fundadora de la Congregació dels Missioners i de les Missioneres de la Caritat. Finalment, el 16 d'octubre, seran canonitzats José Gabriel del Rosario Brochero, el "Cura Brochero", sacerdot de la diòcesi argentina de Còrdova, i el jove màrtir mexicà José Sánchez del Río. Amb la tradicional fórmula en llatí, el pontífex ha anunciat les dates en què els cinc beats seran inscrits en el Llibre dels Sants.

D'altra banda, en aquest cas durant l'homilia de la Missa matinal a la casa Santa Marta, el Papa ha assegurat aquest mateix dimarts que, "si volem conèixer la història d'amor que Déu té amb nosaltres, cal mirar el Crucifix, en què hi ha un Déu que s'ha buidat de la divinitat, s'ha embrutat amb el pecat per salvar els homes". També el Sant Pare ha recordat que la història de la salvació que relata la Bíblia té a veure amb un animal, la serp, el primer que és esmentat en el Gènesi i l'últim que es llegeix en l'Apocalipsi. Per explicar el misteri de la serp, el Sant Pare ha relacionat, dins la litúrgia del dia, la lectura del Llibre dels Nombres amb el passatge de l'Evangeli de Joan. 

Francesc ha comentat que són protagonistes, dues vegades, les serps. Les primeres són "enviades pel cel contra el poble infidel, que sembra la por i mort fins que la gent no implora Moisès que demani perdó, i la segona, rèptil singular" que entra en l'escena. El verb "aixecar" es troba, en canvi, al centre de la dura confrontació entre Crist i els fariseus, tal com ho descriu l'Evangeli. El Papa ha afegit la presència d’una expressió, “aixecar el Fill de l’home”, que torna. El pontífex, a més, ha afirmat que "aquesta és la història de la nostra redempció, de l'amor de Déu”, i ha afegit que, si volem conèixer l'amor de Déu, hem de mirar el Crucificatn un home torturat", un Déu "buidat de la divinitat, embrutat pel pecat, però també un Déu que, aniquilant, destrueix per sempre el veritable nom del mal, aquell que l'Apocalipsi defineix com la serp antiga". Francesc ha conclòs que tot plegat s’ha consumat "amb el sofriment del Fill de l'home, amb el patiment de Jesucrist".

Finalment destaquem que el Papa expressa, en un telegrama, el seu profund dolor per les víctimes del greu atemptat contra un autobús que va colpir la capital de Turquia, Ankara, aquest diumenge, amb 37 morts i 125 ferits. En el text, signat pel secretari d’estat Pietro Parolin, el Sant Pare assegura que prega pels familiars de les víctimes, alhora que reitera la seva “proximitat espiritual i solidaritat” a la població turca. 

El vicari apostòlic d’Anatòlia, Paolo Bizzeti, ha destacat la importància d’anar a les arrels d’uns crims sempre injustificables i alhora amb un problema de fons que no es pot deixar de banda. "El terrorisme a Turquia, com també en altres indrets, és més un síntoma que no pas una causa, raó per la qual cal afrontar-ne les causes profundes. Aquest país, des de sempre en la història, té una vocació de ser una cruïlla de pobles, de religions i de cultures. Segurament és necessari respectar aquesta identitat, que correspon a la seva vocació geogràfica, cosa que pacificarà els ànims", ha explicat. El vicari d’Anatòlia ha explicat també que Ankara és un lloc simbòlic, la capital de Turquia, una país on també hi ha moltes tensions dins el Pròxim Orient.