El Papa ha presidit aquest dilluns, a la Sala de el Consistori de Palau Apostòlic Vaticà, la celebració de l'hora tèrcia i d'un consistori ordinari públic per a la canonització de 7 beats. Entre els qui es convertiran properament en sants, en dates que encara s'han de concretar, destaquen el sacerdot Carles de Foucauld, definit com un "pobre entre els pobres" des de la seva opció missionera al Magrib, i Maria Francesca de Jesús, fundadora de les Germanes Terciàries Caputxines de Loano, que va morir a Montevideo el 1904. Francesc, des de les paraules en llatí dedicades a aquests 7 candidats a la santedat, ha assegurat que són exemple de "vida cristiana i santedat exemplar".
Carles de Foucauld, nascut a Estrasburg, havia emprès la carrera militar, seguint els passos del seu avi, que s'havia ocupat d'ell quan va quedar orfe de pares als 6 anys. Havia deixat de banda la fe durant la seva adolescència. Però durant una perillosa exploració al Marroc, els anys 1883 i 1884, va sorgir en ell la pregunta sobre l'existència de Déu. I li va dir que, si existeix, volia que li permetés de conèixer-lo. De retorn a França, Carles de Foucauld va buscar la seva opció de vida i va demanar a un sacerdot que l'instruís. Després de peregrinar a Terra Santa, va trobar allà mateix la seva vocació, que consistia a consagrar-se totalment a Déu, imitant Jesús en una vida oculta i silenciosa. Va ser ordenat sacerdot als 43 anys (el 1901), Charles De Foucauld va anar a el desert algerià del Sàhara, primer a Beni Abbès, com un "pobre entre els més pobres", i després més a sud, a Tamanrasset, amb els tuaregs. Portava una vida de pregària i meditació continuada de la Sagrada Escriptura, amb el desig incessant de ser el "germà universal" per a cada persona. Va morir a l'edat de 58 anys la nit de l'1 de desembre de 1916, assassinat per una banda de lladres que passava per la zona. Benet XVI el va beatificar l'any 2005.
Els altres beats que seran aviat canonitzats són el laic màrtir Llàtzer, primer indi d'aquesta condició que va pujar als altars, Maria Domenica Mantovani, cofundadora i primera superiora de l'Institut de les Germanetes de la Sagrada Família, el sacerdot de la Provença Cèsar de Bus, fundador de la Congregació dels Pares de la Doctrina Cristiana el 1572, el també prevere Lluís Maria Palazzolo, de Bèrgam i fundador de les Congregacions de les Clarisses i dels Germans de la Sagrada Família per acollir nenes òrfenes i pobres, i Justí Maria Russolillo, sacerdot de la província de Nàpols, compromès amb la pastoral vocacional i iniciador d'una societat de sacerdots.
