El Sant Pare ha agraït als periodistes el fet que hagin seguit els seus passos en el viatge a Armènia. Durant el vol de tornada d’Erevan a Roma, Francesc ha recordat que “les bones notícies sempre fan bé". Preguntat per un periodista armeni, el pontífex ha dit que el seu desig per al futur és “la justícia i la pau per a aquest poble”, que ha qualificat de valent. En aquesta línia, ha dit que el poble armeni mostra “una vida de pedra i una tendresa de mare”, i ha afegit que "l’ha sustentat la fe". Sobre el Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea , Francesc ha assegurat que la divisió del continent és perillosa i que ha de tornar a les seves arrels humanistes i cristianes. Ha lamentat que "la guerra ja existeix a Europa" i que "hi ha un aire de divisió també en els seus països, com es veu si recordem Catalunya o, l'any passat, Escòcia".

Referint-se al present i al futur d'Europa, el pontífex ha assegurat que "la unitat sempre és superior al conflicte" i que "és el pas que ha de fer la Unió Europea per retrobar la força que ha tingut en les seves arrels, un pas de creativitat i de sana desunió, és a dir, de donar més independència i més llibertat als països". Sobre la seva denúncia de la matança d’un milió i mig d’armenis, comesa per Turquia el 1915, el Sant Pare ha admès que ha rebut crítiques per haver utilitzat la paraula genocidi, i assumeix que no té cap problema a utilitzar llenguatges alternatius. "Jo no coneixia una altra paraula però, quan arribo a Roma, sento  l'altre concepte, el del gran mal o tragèdia terrible, mentre em diuen que la paraula genocidi és ofensiva. En qualsevol cas, el més important és, i en això no m'equivoco que en aquest genocidi, les grans potències internacional miraven a un altre costat", ha explicat.

Francesc ha insistit en la idea que no es pot jutjar cap persona homosexual. A partir d’una recent afirmació del cardenal Marx, el pontífex ha assegurat que l’Església "ha de demanar perdó sobretot per no haver sabut acompanyar moltes persones en el camí cap a Déu". En la mateixa línia, ha comentat que "és una petició de disculpes a aquella persona gay, però també als pobres, a les dones i els nens explotats en el treball i per haver donat suport al comerç d'armes". El Sant Pare ha reconegut també que es va sentir molest per les interpretacions que molts mitjans de comunicació van donar a les paraules pronunciades per ell, al Vaticà, sobre l’obertura a estudiar l’accés de les dones al diaconat. A més, el bisbe de Roma ha assumit l’autocrítica de l’Església catòlica per la reforma protestant luterana, de la qual ha admès que "tenia les seves raons", i s’ha reafirmat en el desig de seguir posant ponts cap a la unitat en el viatge que farà al novembre a Suècia precisament per commemorar els 500 anys de la reforma.

Per la seva banda, el portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, ha qualificat d’èxit aquest viatge del Papa a Armènia, del qual ha destacat alguns aspectes que queden per a la història del cristianisme. En una valoració global, ha destacat "la trobada del Sant Pare amb el poble armeni, que ha valorat molt la proximitat del pontífex, la comprensió de la seva història i de la seva tradició cristiana". Lombardi ha subratllat, a més, la rellevància i l'impacte de "la gran pregària ecumènica, que ha estat una cosa absolutament excepcional, perquè una manifestació religiosa, de pregària i en un lloc públic amb tots els representants també de les nacions, no s'havia vist mai". Igualment el director de l'Oficina de Premsa vaticana ha presentat com un motiu d'alegria "tot l'aspecte ecumènic, amb l'acollida del Catholicos de l'Església apostòlica armènia, una meravella juntament amb la pregària comuna". 

Federico Lombardi també ha tret importància als comentaris crítics sobre la utilització de la paraula “genocidi” per referir-se a la mort violenta d’un milió i mig d’armenis l’any 1915. Ha recordat que "allò que compta de debò és la veritat de les intencions del Papa, que certament no volia fer cap guerra de religió, sinó simplemente posar les premises sobre la base del reconeixement dels sofriments en el passat perquè, en el futur, no es tornin a produir mai més". Lombardi també ha destacat la signatura d’una declaració conjunta del Papa i el seu germà ortodox armeni.