A una setmana de la clausura del Jubileu de la Misericòrdia, el Papa ha rebut aquest divendres en audiència, a l'Aula Pau VI del Vaticà, milers de persones que han viscut o viuen al carrer procedents d’arreu d’Europa, coincidint també amb la festa litúrgica de Sant Martí de Tours, un home cèlebre per haver donat la meitat de la seva capa a un captaire quan era encara pagà i soldat de l'Imperi Romà. L'audiència del Sant Pare ha format part de la celebració del Jubileu de les persones socialment excloses, una trobada que durarà fins  diumenge al matí, moment en què se celebrarà una Missa presidida pel pontífex a la Basílica de Sant Pere i en què participaran gairebé 5.000 persones sense sostre, procedents de 22 països.

El Sant Pare ha demanat a tots els exclosos que siguin capaços de "somiar, una capacitat que no es pot perdre". En aquesta línia, ha afegit que "no es pot perdre la capacitat de portar endavant una passió", i ha animat els sense sostre a "no perdre aquesta capacitat de somiar que el món es pot canviar, una llavor que neix del cor". En la mateixa línia, el pontífex ha recordat que la situació en què viuen els pobres genera sovint grans miracles. "La vida se'ns fa bonica fins i tot en les pitjors situacions, com les que viviu vosaltres, cosa que significa dignitat i capacitat de trobar bellesa fins i tot en les grans tristors i els sofriments", ha assegurat.

D’altra banda, Francesc s’ha adreçat directament als sense sostre amb paraules de suport davant les greus dificultats provocades per "gent que ha volgut explotar la pobresa, alhora que el sentiment de veure que la vida és bonica ha salvat molts pobres de ser esclaus". També ha comentat que "la pobresa es troba en el cor de l'evangeli per ser viscuda, mentre que l'esclavitud ha de ser alliberada". El Papa, en un altre moment, ha elogiat d'aquests pobres "la seva gran capacitat de ser solidaris, fins i tot quan la pobresa els fa patir, tot un exemple que ensenya". Finalment, el Sant Pare ha denunciat les guerres que sempre condemnen les qui les pateixen a la pobresa i la misèria. Ha recordat que "la pobresa més gran és la guerra, perquè destrueix", i ha exaltat els exclosos perquè "la pau que Déu vol per a cadascú dels seus fills la poden promoure els pobres".

Aquesta trobada jubilar, organitzada per l'associació "Fratello" i per la Comunitat de Sant Egidi, es fa en tres dies i inclou aquest dissabte al vespre una vetlla de pregària, presidida pel cardenal Philippe Barbarin, arquebisbe de Lió, a la Basílica de Sant Pau Extramurs. La vetlla serà precedida per un breu pelegrinatge cap a la Porta Santa de la Basílica Ostiense. El Jubileu de les persones sense llar és una de les últimes cites abans del tancament de la Porta Santa de la Basílica Vaticana, que tindrà lloc diumenge de la setmana vinent, 20 de novembre, festa de Crist Rei.

D'altra banda, el pontífex s'ha desplaçat, aquest mateix divendres a la tarda, fins a Ponte di Nona, un barri de la perifèria de Roma. Allà s'ha trobat amb 7 famílies formades per joves que, al llarg dels últims anys, han deixat el sacerdoci. El Sant Pare ha volgut oferir un signe de proximitat i afecte a aquests nois que han materialitzat una elecció sovint no compartida pels seus germans sacerdots i familiars. Després de diversos anys dedicats al ministeri sacerdotal desenvolupat a les parròquies, s'ha donat el cas que soledat, incomprensió i cansament pel gran compromís de responsabilitat pastoral han posat en crisi l'elecció inicial del presbiterat en aquests joves. Són nois que, després, han viscut mesos i anys d'incertesa i de dubtes que sovint els han portat a pensar haver complert, amb el sacerdoci, l'elecció equivocada. D'aquí la seva decisió de passar a formar una família.

Tancant l'Any de la Misericòrdia pel que fa als divendres de visita social, Francesc ha volgut trobar-se aamb aquests joves: 4 de la diòcesi de Roma, on han estat rectors en diverses parròquies de la ciutat, un de Madrid i un altre de Llatinoamèrica, tots residents a Roma, mentre que l'últim prové de Sicília. La inesperada entrada del bisbe de Roma a l'habitació ha estat emmarcada per un gran entusiasme. Els nens han envoltat el mateix Papa per abraçar-lo, i els seus pares no han pogut contenir l'emoció. La visita del Sant Pare ha estat molt apreciada per tots els presents, que han pogut sentir no pas el judici del pastor universal per la seva elecció, sinó la seva proximitat i afecte. 

El Papa ha escoltat les històries d'aquests capellans secularitzats, i han seguit amb atenció les consideracions sobre els procediments jurídics dels casos individuals. El pontífex ha transmès la seva paraula paternal, alhora que ha assegurat a tots  la seva amistat i la certesa del seu interès personal. D'aquesta manera, un cop més, el Sant Pare ha pretès donar un senyal de misericòrdia als qui viuen en situació de malestar espiritual o material, i ha posat en evidència l'exigència d'aconseguir que ningú no se senti privat de l'amor i de la solidaritat dels pastors.

I en l’homilia de la Missa matinal a la Casa de Santa Marta, el Sant Pare ha destacat avui que l'amor cristià és concret, perquè no és l'amor "suau" d'una telenovel•la. El pontífex ha avisat que, davant aquestes ideologies i intel•lectualismes que "trenquen l'Església", el criteri de l'amor cristià és "l'encarnació del Verb". A partir de la primera lectura del dia, corresponent a un passatge de la segona Carta de Sant Joan, ha reflexionat sobre la naturalesa de l'amor cristià, per recordar que el manament rebut del Senyor és "caminar en l'amor". El pontífex ha recordat, a més, que "l'única manera d'estimar com ho ha fet Jesús és sortir contínuament del propi egoisme i posar-se al servei dels altres", precisament perquè "és un amor concret, com la presència de Jesucrist".

Per aquesta raó el Sant Pare va avisat davant els qui van més enllà d'aquesta "doctrina de la carn", de l'Encarnació, per concloure que "aquestes ideologies fracturen l'Església". Francesc també ha comentat que "qui vol estimar i no ho fa com estima Crist a la seva esposa, l'Església, amb la pròpia carn i donant la vida, estima ideològicament". Finalment el Papa ha assegurat que, "si comencem a teoritzar sobre l'amor", arribarem a la "transformació" d'allò que Déu "ha volgut amb l'Encarnació del Verb, a un Déu sense Crist, un Crist sense Església i una Església sense poble".  

També destaquem que l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha rebut aquesta setmana el prefecte de la Secretaria per a la Comunicació de la Santa Seu, Dario Edoardo Viganò, que ha presentat a la capital catalana el seu llibre, Felicidad es un cambio. En el llibre, publicat a Espanya per Editorial Romana, transmet de quina manera la forma de comunicar del pontífex ha motivat un canvi a l’Església. "El llibre planteja una qüestió important, i ja el mateix títol és una cita del Papa que sembla una mica paradoxal, i aquí hi ha precisament la novetat perquè un és fidel, un fort arrelament de l’Església a la seva tradició que passa per no tenir por de canviar", ha explicat.

Viganò ha assegurat també que "la comunicació és la categoria amb la qual es pot interpretar el món i que, actualment, no desapareixen només els perfils d’identitat dels mitjans de comunicació, sinó també la diferència entre allò que és mediàtic i allò que no ho és, perquè avui nosaltres assistim a la naturalització dels mitjans de comunicació". En aquest sentit, el prefecte de Comunicació ha recordat que "el problema no és que s’hagin renovat els mitjans, sinó que s’ha produït una incorporació global als mitjans perquè, si no es fa, és com quedar fora de la societat".

Igualment Dario Edoardo Viganò (Rio de Janeiro, 1962) ha anunciat que la Secretaria de Comunicació "està parlant amb Facebook, a partir d'algunes exigències, i s'està negociant amb la convicció que s'arribarà a bon port també en aquesta xarxa, tot i que la Santa Seu sap que és impossible gestionar un perfil oficial del Papa de manera interactiva, perquè això voldria dir tenir almenys 700 o 800 persones amb dedicació exclusiva les 24 hores del dia". Un dels punts forts de la comunicació del Vaticà, afegia l'autor, ha estat la utilització de les xarxes socials, des de les quals s’han pogut trencar fronteres i arribar a un tracte, de tu a tu, amb els fidels d’arreu del món.