El Papa rebutja amb contundència l’atemptat d’aquest dilluns a Berlín, que ha provocat almenys 12 morts i una cinquantena de ferits. Francesc es mostra consternat, en un missatge de condol, i reitera el seu rebuig a qualsevol forma de violència terrorista. Concretament s’uneix "a totes les persones de bona voluntat compromeses amb l'objectiu que la bogeria homicida del terrorisme no trobi més espais en el nostre món”. El Sant Pare diu això a través del secretari d'Estat Vaticà, Pietro Parolin, en un telegrama de condol enviat a l'arquebisbe de Berlín Mons. Heiner Koch, amb motiu de l'atac contra un mercat de Nadal al centre de la capital alemanya.

En l'escrit, el cardenal Parolin explica que "el Sant Pare ha rebut amb profunda consternació les notícies del terrible acte de violència succeït a Berlín, alhorq que manifesta la seva participació en el dol dels familiars expressant la seva compassió i assegurant proximitat en el seu dolor". També diu que, "en les seves pregàries, confia als difunts a la misericòrdia de Déu al qual suplica també el guariment dels ferits". Igualment, el Sant Pare dóna les "gràcies als serveis de socors i de seguretat pels esforços realitzats". El Papa, segons afegeix el telegrama, "implora de Déu Pare misericordiós el consol, la protecció i la benedicció consoladora".

El periodista del diari catòlic Avvenire Luigi Geninazzi, expert en temes europeus, ha situat aquest atemptat en una combinació d’elements simbòlics perversos, cosa que colpeix encara més. Ha explicat que "és un atemptat que ha colpejat la festa cristiana per excel·lència, en un país certament laicitzat però amb una tradició religiosa forta". En un altre focus de simbolisme, ha destacat el fet "que el crim s'ha comès molt a prop de l'anomenada Església de la Memòria, bombardejada durant la Segona Guerra Mundial i convertida, després de la seva reconstrucció parcial, en monument que recorda la tràgica història del segle XX a Alemanya". El periodista Luigi Geninazzi ha destacat també que aquest atemptat de Berlín afectarà el govern d’Angela Merkel i les aspiracions que té la cancellera de ser reelegida després de les eleccions federals l’any vinent a Alemanya.

El Sant Pare, d'altra banda, ha nomenat Barbara Jatta nova directora dels Museus Vaticans. Aquesta llicenciada en Lletres per la Universitat la Sapienza de Roma, fins ara sotsdirectora del complex, es converteix així en la primera dona que accedeix al càrrec. Barbara Jatta, de 54 anys i filla de Roma, també té el diploma d’arxivera per l’Escola Vaticana de Paleografia i Arxivística. Especialitzada en Història de l’Art des de fa 25 anys, la nova directora dels Museus Vaticans portava des de 1994 com a professora d’Història de les Arts Gràfiques a la Universitat de Nàpols. Va entrar a la Biblioteca Apostòlica Vaticana el 1996, i ara fa 6 mesos havia estat trasllada a l’equip directiu dels Museus.

Aquest dimarts ha estat marcat per una nova visita sorpresa del Sant Pare. Ha estat a mig matí a la seu del Pontifi Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, on ha estat rebut pel seu prefecte, Rino Fisichella. El Papa ha agraït a responsables, treballadors i altres col·laboradors "el seu gran esforç organitzatiu posat en marxa durant l'Any Jubilar de la Misericòrdia". Segons informa el diari L'Osservatore Romano, el bisbe de Roma ha estat uns 15 minuts amb els qui eren en aquell moment al local de la Via della Conciliazione. 

Fisichella ha explicat que, amb aquest gest, el Papa "demostra un gran sentit d'humanitat i d'amistat en relació amb els seus col·laboradors, alhora que ha volgut felicitar personalment les festes nadalenques renovant el seu agraïment per la feina feta en el Jubileu". El prefecte, a més, ha qualificat la visita de "gest de fraternitat que ha colpit tothom per la seva afabilitat, per exemple en veure com ha expressat la seva alegria per l'experiència de l'Any Sant i ha subratllat en particular la importància dels missioners de la misericòrdia".

És notícia, a més, que molts joves que volen seguir l’exemple del Papa Francesc s’han compromès per ajudar els necessitats en una iniciativa que porta el nom de “50 hores per Roma”, promoguda per la Pastoral de la Pontifícia Universitat Lateranense. Els promotors es basen en la idea que, en un món alterat per la violència i el terrorisme cec que es manifesta com ha passat en les últimes hores, molts estudiants donen 50 hores del seu temps als qui viuen en les “perifèries existencials” de Roma, sovint comentades pel pontífex. Mirko Integlia, director de la Pastoral Universitària de la Lateranense, ha explicat aquest dimarts que "el projecte és un camí que ve de lluny, sobretot de la reflexió feta per professors i alumnes sobre diversos discursos que el Papa ha fet a les universitats, sobretot a les catòliques i pontifícies, missatge que s'ha pres seriosament i pot ser revolucionari perquè ell parla d'aquesta relació entre la universitat i els problemes reals de la gent".

Finalment destaquem que Francesc també expressa el seu condol per l’assassinat de l’ambaixador rus a Turquia, Andrei Kàrlov, que es va produir igualment aquest dilluns. En un telegrama adreçat al president Vladimir Putin, el pontífex mostra la seva proximitat al poble rus. Aquest dimarts al matí, el secretari vaticà per a les Relacions amb els Estats, Richard Gallagher, ha telefonat a l’ambaixador de Rússia a la Santa Seu, Alexander Avdeev. Recordem que un policia turc matava dilluns l’ambaixador mentre pronunciava un discurs en la inauguració d’una exposició sobre els vincles entre Rússia i Turquia. Aldo Ferrari, de l’Institut per l’Estudi de la Política Internacional (IESP), ha qualificat de "molt greu" aquest crim, tot i que ha comentat que no creu "que acabi amb les relacions entre els dos països afectats". En la mateixa línia, Aldo Ferrari ha expressat la seva por davant la possibilitat que el govern de Turquia no investigui prou bé el que va passar.