El Papa ha assegurat aquest dimecres que "moltes persones busquen avui una visibilitat només per omplir un buit interior”, i s’ha preguntat si ens podem “imaginar un món en què tothom demana raons per cridar l'atenció dels altres i ningú no està disposat, en canvi, a estimar gratuïtament una altra persona". En una nova audiència general dedicada a l'esperança cristiana, Francesc ha alertat davant "els narcisismes de l'home, que neixen en molts casos d'un sentiment de solitud". En aquesta línia, ha lamentat que, al darrere de moltes formes d'odi social, sovint hi ha un cor que no ha estat reconegut. El Sant Pare ha recordat que, “quan el qui no se sent estimat és un adolescent, pot ser que neixi la violència”. El pontífex ha comentat que, en realitat, “no hi ha nens dolents, ni adolescents del tot malvats, sinó persones infelices", i ha recordat també que “hi ha algú que ha imprès en nosaltres una bellesa primordial que no pot mai esborrar del tot cap pecat ni mala elecció". En un altre moment, el bisbe de Roma ha dit que “nosaltres som, davant els ulls de Déu, petites fonts fetes per rajar aigua bona”.

Francesc ha introduït la seva reflexió amb la idea d’una esperança que no falla. Ha recordat que "la certesa de l'esperança es fonamenta en que som fills estimats de Déu" i que "ningú pot viure sense amor". Igualment el pontífex ha assegurat que, "al darrere de moltes reaccions d'odi i violència s'amaga un gran buit interior, un cor que no ha estat estimat veritablement", i ha conclòs que "l'únic que pot fer feliç a una persona és l'experiència d'estimar i de ser estimat". El Sant Pare també ha situat aquesta certesa en el fet que Déu ens estima. Després de comentar que "Déu ens estima com una mare als seus fills, encara que cometin errors", el bisbe de Roma ha explicat que, "per canviar el cor d'una persona, en primer lloc cal abraçar-la, que senti que és important per a nosaltres i que és estimada". Finalment el Papa ha expressat, en forma de pregària a la Mare de Déu, el seu desig que tots "ens deixem guiar sempre per l'amor del seu fill i que sapiguem transmetre als altres aquest amor de Déu, perquè s'encengui en tots una esperança nova". El Sant Pare ha fet una crida a pensar, a l’hora de portar aquesta esperança, "en els més necessitats".

En les seves paraules de salutació i benedicció als pelegrins de tot el món, presents aquest dimecres a l’audiència a la Plaça de Sant Pere, el pontífex ha expressat la seva proximitat especial a una delegació de familiars de militars italians, morts en missions de pau en diversos llocs de conflicte. D’altra banda, en saludar els pelegrins polonesos, el bisbe de Roma ha recordat que "Sant Joan Pau II, a l'encíclica Redemptor hominis, destacava que 'l'home no pot viure sense amor’ i que ‘la seva vida no té sentit si no se li revela l'amor, si no es troba amb l'amor, si no l'experimenta i el fa propi i si no hi participa vivament'”. Adreçant-se als pelegrins alemanya, Francesc ha recordat que el juny és el mes dedicat especialment al Sagrat Cor de Jesús, una devoció que ha definit com «la font del seu amor infinit cap a nosaltres». 

Amb la seva cordial benvinguda als pelegrins de llengua àrab, en particular als provinents del Pròxim Orient, el Papa els ha animat a deixar-se transformar per Crist”, com també a “mostrar l'alegria de ser fills de Déu i a actuar com a veritables fills deixant que Crist ens transformi i ens faci arribar a ser com ell». Finalment ha acabat referint-se al sant franciscà i doctor de l'Església Antoni de Pàdua, l’endemà de la seva memòria litúrgica. Ha estat en les paraules de salutació del Papa als joves, als malalts i a les parelles acabades de casar. Ha definit Sant Antoni com "un insigne predicador i patró dels pobres i dels qui pateixen". 

D'altra banda, s’ha acabat una nova reunió del Consell de 9 Cardenals que assessoren el Papa en la reforma de la Cúria Romana, aquest cop amb l’absència de Sean O’Malley, arquebisbe de Boston. El director de la Sala de Premsa vaticana, Greg Burke, ha explicat aquest mateix dimecres que les sessions s’han desenvolupat durant tota la jornada de dimarts, al matí i a la tarda, i s’han dedicat a aprofundir sobre les maneres en què la Cúria pot servir millor les Esglésies locals. Per exemple, s'ha valorat introduir-hi una consulta més àmplia, també amb membres de la vida consagrada, amb laics i amb candidats proposats per ser nomenats bisbes. Entre les altres propostes, segons ha destacat Greg Burke, hi ha la possibilitat de traslladar algunes competències o atribucions dels Dicasters romans als bisbes locals o a les conferències episcopals. 

Els cardenals han fet altres diversos comentaris sobre els dicasteris de la Cúria, en particular sobre la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. George Pell ha ofert una actualització del treball de la Secretaria per a l’Economia, presidida per ell. També s’ha tractat la qüestió del procés de planificació dels recursos econòmics i en el monitoratge dels plans financers per al primer trimestre d’aquest any, que han vist ratificades les dades que es tenien. Finalment el prefecte de la Secretaria per a la Comunicació, Dario Edoardo Viganò, ha presentat un document sobre l’estat de la reforma del sistema comunicatiu de la Santa Seu, amb dades econòmiques i de gestió. Ha qualificat de molt positius els resultats fins ara i els projectes en fase de realització dins l’elaboració del nou sistema. La propera reunió del C9, Consell de Cardenals, es farà de l’11 al 13 de setembre.

Finalment destaquem que el Papa obrirà els treballs del Sínode eclesial diocesà de Roma, dilluns vinent a la basílica de Sant Joan del Laterà, que és la catedral. El lema d'aquest any és "No els deixem sols! Acompanyar els pares en l'educació dels seus fills adolescents". Després de la intervenció de Francesc, es presentaran els temes treballats en sis tallers que es desenvoluparan l'endemà. La jornada s'acabarà amb una intervenció del cardenal vicari de la diòcesi de Roma, Agostino Vallini, només 9 dies abans de deixar formalment el càrrec. També seran presents al Sínode l'arquebisbe Angelo De Donatis, vicari general electe, els bisbes auxiliars, sacerdots, religiosos i religioses i centenars de laics procedents de les diverses realitats eclesials romanes.