Francesc ha recordat aquest dimarts que les persecucions no són només aquells actes en què visiblement els cristians són rebutjats, maltractats o fins i tot assassinats públicament per la seva fe, sinó que sovint també es disfressen de cultura o de modernitat i no són tan evidents. El Papa ha alertat, en definitiva, davant el perill de caure en els enganys d’aquells que volen fer mal sense que es noti. El bisbe de Roma ha dit concretament que "les persecucions són el pa de cada dia per a l’Església i els cristians". En l’homilia de la Missa matinal a la casa de Santa Marta, Francesc ha posat l’exemple d’Esteve, el primer màrtir, i dels petits assassinats per Herodes per recordar que avui també està passant això.

El Sant Pare ha assegurat que existeixen persecucions sanguinàries i també de guant blanc, amb amenaces de perdre la feina o moltes altres. El pontífex ha destacat que la persecució és una història dins la història de la humanitat. "Quan fem una mica de turisme per Roma i anem al Colisseu, pensem que els màrtirs eren aquells llençats als lleons, però no són només aquells, sinó homes i dones de tots els temps, com es va veure ara fa només tres setmanes amb els cristians que celebraven la Pasqua al Pakistan, precisament perquè celebraven el Crist ressuscitat", ha destacat. 

El bisbe de Roma ha recordat que el martiri d’Esteve ja va donar pas a una forta persecució a Jerusalem, semblant a la que patim ara. Francesc, però, ha afegit que hi ha una altra persecució de la qual no es parla tant i que està "disfressada de cultura, de progrés o de modernitat". "És una persecució educada, quan un home és perseguit no pas perquè segueixi Crist, sinó perquè vol confessar en nom del fill de Déu, i aquí veiem com les potències elaboren lleis excloents que acusen els qui no la segueixen. És la persecució que treu a l'home la llibertat, també la de l'objeció de consciència". El Papa ha explicat que la persecució va lligada precisament a la manca de llibertat. "Quan es volen imposar lleis contra la dignitat, aquestes van contra el Déu creador, i aquesta és la gran apostasia". El Sant Pare ha conclòs amb la frase de Jesús “jo seré amb vosaltres”.

El Papa ha enviat, d'altra banda, un missatge als participants en la Conferència que el moviment Pax Cristi, en col•laboració amb el Pontifici Consell Justícia i Pau, celebra aquests dies a Roma. Partint d’un lema centrat en la no violència, Francesc renova la seva crida jubilar als responsables dels Estats i torna a demanar "l’abolició de la pena de mort i la condonació del deute extern als països més pobres". 

El pontífex diu que, "imitant el Pare, estem cridats a practicar la misericòrdia". Francesc, a més, anima a fer que els treballs de la conferència donin fruits, i mostra la seva esperança en un desarmament integral per superar la “guerra mundial per etapes” que viu actualment el món. El Sant Pare recorda que, "si s’accepta que existeix un conflicte, és més fàcil resoldre’l".

Pablo-César Barajas, del Pontifici Consell Justícia i Pau, ha reivindicat avui el valor de l’encíclica Pacem in Terris, de Joan XXIII, ara que es compleixen els 53 anys de la seva publicació tot just durant el Concili Vaticà II. Pablo-César Barajas ha destacat la proximitat que l’Església mostra amb aquest text històric. Concretament ha dit que, "en un context eclesial al voltant del Concili Vaticà II i en els últims mesos de vida de Joan XXIII, aquest Papa va intentar fomentar el principi del bé i la igualtat per superar conflictes". En la mateixa línia, Pablo-César Barajas ha subratllat el concepte de “bé comú”, que sorgeix precisament amb força a la Pacem in Terris. 

El dirigent internacional de Justícia i Pau ha explicat que "la proximitat amb els conflictes i el deteriorament entre Orient i Occident fa que el Papa faci una crida a la comunitat internacional perquè actuï com una família comuna i recuperi la tranquil·litat tot descobrint la pau no només com l'absència de conflictes sinó sobretot com una recerca del bé comú". L’encíclica Pacem in Terris (pau a la terra) es va publicar l’11 d’abril de 1963, tot just 53 dies abans de la mort de Joan XXIII. La veritat, la justícia, l’amor i la llibertat són els eixos d’un document considerat profètic i molt actual des d’aleshores fins ara mateix.

Finalment destaquem que el Seminari Conciliar de Barcelona acull aquest dimecres (18.00 hores) un acte de presentació de l’exhortació apostòlica postsinodal Amoris Laetitia (l’alegria de l’amor). Hi intervindran l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi Sebastià Taltavull, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, el delegat de Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Barcelona, Manuel Claret, i el director de l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer (de la Universitat Ramon Llull), Carles Pérez-Testor.

Cadascú comentarà una part del document, que està dividit en 9 capítols i presenta la dimensió més positiva de la família per a la societat i el món, amb el fonament de l’amor, la integració de tothom i la defensa d’una institució, la família, que és la millor escola de creixement humà. Precisament un dels ponents, Armand Puig, serà entrevistat aquest mateix dimecres a les 16.25 hores a la Fórmula Estel de Ràdio Estel.