El Papa ha assegurat aquest divendres que l’Església viu ara grans transformacions i que els Oblats de Maria Immaculada, rebuts aquest matí pel mateix pontífex, en són un exemple perquè són presents en un món necessitat de respondre a l’Esperit des de l’ajuda als necessitats. Ha estat en una audiència als membres de la Congregació General dels Missioners Oblats de Maria Immaculada. Francesc ha expressat el seu desig que, "en entrar al tercer segle de vida, l’institut pugui escriure noves pàgines evangèlicament fecundes", com les dels seus germans que, al llarg dels 200 anys, han testimoniat, fins i tot de vegades amb la sang, el seu gran amor a Crist i a l'Església. En saludar els representants d'aquesta família religiosa missionera dedicada a l'evangelització en l'Església, el Sant Pare ha recordat la figura del fundador, Sant Eugeni de Mazenod, un jove sacerdot que desitjava respondre a una crida de l'Esperit.

El pontífex ha dit que "l'Església està vivint, al costat de tot el món, una època de grans transformacions en tots els camps, ja que necessita homes que portin en el cor el mateix amor a Jesucrist que portava en el cor aquell jove Eugeni de Mazenod, dins una Església que ha d'esforçar-se per ser sempre una casa oberta, per acollir i acompanyar". Igualment ha destacat que, "a l'inici de la seva història, la congregació es va dedicar a tornar a encendre la fe que la revolució francesa estava apagant en el cor dels pobres de les zones rurals de la Provença, ofegant igualment molts ministeris de l'Església, i que es va difondre en els cinc continents, per continuar el camí que va indicar el fundador, home que va estimar Jesús amb passió i l'Església sense condicions". Francesc els ha animat a "renovar aquest doble amor, particularment ara dins el Jubileu de la Misericòrdia”.

En un altre moment, el bisbe de Roma ha recordat que "avui, tota la terra és de missió, com totes les dimensions de l'ésser humà, una terra de missió que espera l'anunci de l'Evangeli". En aquesta línia, ha afegit que "el camp de la missió sembla que s'amplia avui cada dia, abraçant sempre nous pobres amb el rostre de Crist, perquè demanen ajuda, consol i esperança en les situacions més desesperades de la vida". El pontífex ha recordat que el dia de la canonització del fundador dels Oblats, Sant Joan Pau II ja el va definir com "un home de l'Advent", dòcil a l'Esperit Sant per llegir els signes dels temps i secundar l'obra de Déu en la història de l'Església, que "està vivint, al costat del món sencer, una època de grans transformacions, en els àmbits més diversos".

Pel que fa a la realitat del nostre temps, el Sant Pare ha recordat que "cal buscar respostes adequades, evangèliques i encoratjadores, davant els interrogants dels homes i dones, motiu pel qual és urgent mirar al passat amb gratitud, viure el present amb passió i abraçar el futur amb esperança, sense deixar-vos decebre per les dificultats que trobeu en la missió i alhora forts en la fidelitat a la vostra vocació religiosa i missionera". Al final de la seva intervenció, el Sant Pare ha destacat tres actituds per a la vida religiosa dels missioners oblats: "Que l'alegria de l'Evangeli resplendeixi en els rostres dels religiosos, que la caritat entre ells sigui la primera norma de vida i que el desig de salvació de les ànimes sigui conseqüència d'aquesta caritat fraterna". Finalment, el Sant Pare ha recordat la importància del nom, "Oblats de Maria Immaculada", que Sant Eugeni havia definit com "un passaport per al Cel", i ha demanat que representi per a tots ells una obstinació constant en la missió, sempre amb el sosteniment de la Mare de Déu.

Humberto González Franco, oficial de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, ha assegurat avui que «es necessita pregària, llum i discerniment, davant el Senyor perquè el do inestimable de la pau sigui una realitat no només per a Colòmbia, sinó per al món sencer». González Franco ha destacat que el resultat del vot ha respost a la consciència dels colombians, alhora que no és un rebuig de la pau. L’oficial de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina ha afegit que allò que es va rebutjar en el referèndum són alguns punts dels acords de l'Havana i que això explica que "potser es volia més claredat". També Humberto González Franco ha reconegut que "hauria esta millor formular més d’una pregunta". El dirigent de la Comissió per a l’Amèrica Llatina ha destacat que el més important és que tots els colombians i tots els qui s’hi vulguin unir segueixin pregant per la pau.

I d'altra banda, el Papa expressa el seu dolor pels 350 morts provocats per l’huracà Matthew a Haití, alhora que se suma “a la pregària” dels qui han perdut els seus éssers estimats. En un missatge signat pel secretari d’Estat Pietro Parolin, i adreçat al cardenal Chibly Langlois, president de la Conferència Episcopal d’Haití, el Sant Pare garanteix la seva “proximitat espiritual als qui han estat colpits per aquesta tragèdia". Francesc també diu que encomana els difunts a la misericòrdia de Déu, “perquè els aculli en la seva llum”. Finalment, el pontífex fa una crida a la solidaritat i a la distribució d’ajuts “en aquesta nova prova que ha conegut Haití”. Recordem que l’huracà ha arribat també en les últimes hores a les costes orientals dels Estats Units.