El Papa, després de consultar els bisbes del món, ha decidit canviar les normes que regulaven fins ara l'ús del missal de 1962, que va ser liberalitzat com a "Ritu Romà Extraordinari" ara fa 14 anys pel seu predecessor, Benet XVI. Francesc va publicar, divendres 16 de juliol, concretament el motu proprio "Traditionis custodes", sobre l'ús de la litúrgia romana anterior a 1970, i l'acompanya d'una carta en la qual explica els motius de la seva decisió. Entre les principals novetats, destaca que la responsabilitat de regular la celebració segons el ritu preconciliar torna al bisbe, moderador de la vida litúrgica diocesana: "Es de la seva exclusiva competència autoritzar l'ús del Missale Romanum de 1962 a la diòcesi, seguint les orientacions de la Seu Apostòlica". D'altra banda, el bisbe ha d'assegurar-se que els grups que ja celebren amb el missal antic "no excloguin la validesa ni la legitimitat de la reforma litúrgica, com tampoc els dictats del Concili Vaticà II i el Magisteri dels pontífexs".

Les misses amb el ritu antic ja no se celebraran a les esglésies parroquials, sinó que el bisbe ha de determinar el temple i els dies de celebració. Les lectures seran "en llengua vernacla", utilitzant les traduccions aprovades per les conferències episcopals. El celebrant serà un sacerdot delegat pel bisbe, que també és responsable de verificar si és oportú o no mantenir les celebracions segons l'antic missal, i caldrà que comprovi la seva "utilitat efectiva per al creixement espiritual". La celebració eucarística anterior al Concili Vaticà II, amb el ministre que presideix d'esquenes i una litúrgia pròpia en llatí també anomenada de Pius V, havia estat autoritzada el 2007 però no pas com una reivindicació, sinó com un patrimoni de l'Església que es podia recuperar sense trencar la comunió. L'actual Sant Pare, sense excloure que es continuï celebrant ocasionalment aquest ritu, ha volgut incidir en algunes expressions de divisió i fragmentació eclesial que, segons fonts vaticanes, eren perilloses en aquest moment. Cal recordar que l'autorització de la Missa preconciliar no implicava un permís per utilitzar el llatí en la litúrgia, que sempre ha estat permès i també ara en les eucaristies posteriors al Vaticà II, sinó un ritu concret que coincideix amb l'època en què la llengua llatina era la utilitzada habitualment.